Resultats de la cerca
Es mostren 647 resultats
Castellcir

Cases d’estiueig prop de Castellcir (Moianès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al sud-est de l’altiplà que constitueix aquesta comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme amb el…
el Fai

Saltant del Rossinyol, al costat del priorat de Sant Miquel (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Indret de la comarca del Moianès, al límit amb el Vallès Oriental, on conflueixen, després de dos saltants espectaculars, la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells o de Sant Miquel.
Dominen el paisatge altituds de 669 m SW, 705 m NNW i 763 m ESE, però el desnivell de la vall resultant és d’uns 200 m per ambdós vessants, amb una inclinació mitjana de 57° La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les toves calcàries del Tries són foradades per l’aigua, que hi forma les coves on s’assenta el priorat del Fai , al costat del qual cau el salt d’aigua del Rossinyol, el més espectacular de la conca del Besòs El nom del santuari, Sant Miquel del Fai, designa popularment tota la zona circumdant, de gran interès paisatgístic per les seves coves, avencs, penya-segats i…
Pere de Cadireta
Cristianisme
Dominicà, inquisidor general.
El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l’àrab al convent de Tunis Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on 1257 fou constituït inquisidor general combaté activament l’heretgia i la usura intervingué especialment 1258 en la condemnació del cavaller càtar Ramon de Jossa el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i a Prades actuà decisivament en la condemnació d’Arnau i Ermessenda de Castellbò, fet que influí en el futur polític d’Andorra El 1273 fundà el convent dominicà de la Seu d’Urgell, del…
Ricard Batista i Noguera
Arqueologia
Arqueòleg.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat d’història, per la Universitat de Barcelona 1959 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-76, on el 1980 es doctorà en arqueologia, i conservador del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1960, que entre el 1987 i el 1997 dirigí Prengué part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’En Ferran, a Argençola, i la de la villa romana dels Ametllers , a Tossa de Mar, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs El 1959 començà a excavar i a estudiar els…
Agustí Solà i Corominas
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…
Carles Riera i Fruns

Carles Riera i Fruns
© Escola Pia
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Fou alumne de l’Escola Pia del seu poble, on cursà els estudis primaris Començà el noviciat el 25 d’octubre de 1904 i professà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe Navarra i Terrassa i fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1913 Passà els primers anys de magisteri a Mataró dedicat a la primària i secundària també fou director dels interns Després de tretze anys d’estada a Mataró fou nomenat rector del collegi d’Olot 1925-28, un moment difícil a causa dels anys de la Dictadura de Primo de Rivera, perquè l’anterior…
riera de Calders
Riera de Calders
© C.I.C-Moià
Riera
Riu del Moianès, afluent del Llobregat per l’esquerra.
És format a Monistrol de Calders per la unió de les rieres de Sant Joan i de Marfà o de la Golarda, que drenen l’altiplà del Moianès El seu curs corre encaixat en els materials calcaris i forma nombrosos meandres Després de drenar el terme de Calders, desemboca prop de Navarcles, després de 21,5 km de recorregut
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs…
riera d’Oló
Riera
Afluent, per l’esquerra, de la riera Gavarresa, que neix a l’altiplà del Moianès, al vessant N del puig Rodó, dins el terme de l’Estany (Moianès).
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola Osona, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló Moianès, i desemboca al seu collector prop de Santa Maria d’Horta
Moià
Moià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Moianès.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de l’Estany a l’E amb el de Collsuspina i l’osonenc de Muntanyola al S amb els de Castellcir i de Castellterçol i amb el municipi bagenc de Monistrol de Calders, i a l’W amb els de Calders, de Santa Maria d’Oló i d’Avinyó, aquest a la comarca del Bages A més de la vila de Moià, cap administratiu del terme, hi ha les urbanitzacions de Montjoia, de Montví de Baix i de Montví de Dalt El territori és solcat per molts torrents i rierols els principals són el torrent Mal en part límit oriental, la riera del Gai, la de Moià o de Castellnou i les de…