Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat d’història, per la Universitat de Barcelona (1959). Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-76), on el 1980 es doctorà en arqueologia, i conservador del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1960, que entre el 1987 i el 1997 dirigí. Prengué part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’En Ferran, a Argençola, i la de la vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs. El 1959 començà a excavar i a estudiar els sepulcres megalítics del Moianès, demarcació (posteriorment comarca) a la qual estigué molt vinculat. Posteriorment, estudià també el megalitisme en diverses zones de la comarca d’Osona. Fou també director del Museu Monogràfic d’Olèrdola i membre del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1978). De les seves publicacions sobresurten Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés (1961) i Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic (1963), primer i segon volum del Corpus de monumentos megalíticos. España, patrocinat per la Diputació de Barcelona.