Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Herodes
Història
Rei de Judea (40-4 aC).
Fill d’Antípatre, fou ministre d’Hircà II i governador de Galilea 47 aC fugitiu d’Antígon, es refugià a Roma, on el senat el proclamà rei de Judea, del qual regne s’emparà amb l’ajut dels romans Hellenista, partidari de Roma i gran estadista, mai no gaudí de l’estimació dels jueus L' evangeli de la infància el fa protagonista de la matança dels Innocents La figura d’Herodes ha estat tractada sovint en la iconografia religiosa, així com en la literatura popular catalana El Misteri del rei Herodes és una de les representacions, musicada en part, que tenia lloc, fins al segle XIX, a…
Llucià Francesc Comella i Vilamitjana
Teatre
Literatura
Dramaturg.
Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames històçrics de caràcter més aviat prosaic i sentimental a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o El café 1792 També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, melodrames,…
,
Cristòfor
Màrtir llegendari de la persecució de Deci (249-251).
Hom el representa com un gegant, i el nom de portador de Crist , Χριστοφόρος, li venia d’haver portat Jesús sobre les espatlles per travessar un riu A causa de la tradició que li atribueix d’haver prestat serveis a viatgers i vianants, sant Cristòfor n'esdevingué el patró D’ací la seva repetida presència iconogràfica prop del portal de les esglésies, a les capelles i als retaulons, a carrers molt transitats, com, a Barcelona, el carrer del Regomir camí del port i el carrer de Sant Pere camí del Vallès Acompanyat de romeus, apareixia a la representació —musicada en part— del…
Lluís Serrahima i Villavecchia
Literatura catalana
Activista cultural i poeta.
Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges dins el moviment de la Nova Cançó catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia…
,
Josep Maria Clua i Soba
Música
Cantautor, més conegut pel sobrenom Ia Clua.
L’any 1967 fundà el grup Dos+Un, amb el seu germà Jordi i Manel Joseph, futur vocalista de l’ Orquestra Plateria El grup publicà cinc discos EP amb cançons folk-pop, que foren reeditades l’any 2011 A l’inici de la dècada dels anys setanta s’uní a Jordi Batiste, amb el qual formà el duet Ia & Batiste, que publicà dos àlbums importants en el moviment de la Nova Cançó Un gran dia 1973 i Chichonera’s Cat 1975, el qual contenia una adaptació del poema de Josep Carner El gessamí i la rosa , musicada per Clua Dissolt el duet 1978 formà el grup Moto Clua, amb el qual publicà el…
Rafael Caria

Rafael Caria
© IEC / Montse Catalán
Literatura catalana
Filòleg i poeta.
Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic Revista de l’Alguer 1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic 1990, Toponomastica algherese, II 1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas” 1992, Els noms de les herbes del camp de l’Alguer 1993 i Le piante espontanee ad Alghero 2001 Publicà també llibres…
,
Xavier Viura i Rius
Literatura catalana
Teatre
Poeta i autor teatral.
De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia i Revista Catalana També fou redactor de Joventut i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…
,
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví…
, ,
Neil Young
Música
Cantant, compositor i instrumentista canadenc.
Músic prolífic amb més de trenta anys de carrera, és considerat el pare del folk-rock Començà els anys seixanta amb bandes de garatge com The Squires El 1966, junt amb Steven Stills, formà Buffalo Springfield Quan dos anys després la banda es dissolgué, Young emprengué la seva carrera en solitari, acompanyat dels Crazy Horse L’any següent, junt amb Crosby, Stills & Nash enregistrà Déjà Vu , que fou el disc més venut als EUA el 1970 Durant els anys setanta aconseguí grans èxits com Harvest 1972, número 1 en les llistes nord-americanes, On the Beach 1974, Tonight’s the Night 1975, May You…
Pompeu Crehuet i Pardas

Pompeu Crehuet i Pardas
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa, La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb…
,