Resultats de la cerca

Concorregué a diverses exposicions barcelonines, i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la vista a un cec Pintà un Sant Benet per a Montserrat i feu també retrats realistes

Vida i obra Estudià al collegi o seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona 1742 D’aquesta etapa, n’ha pervingut un Quadern d’exercicis , que conté una mostra de les lectures i dels exercicis de retòrica que practicaven els alumnes dels jesuïtes, en què el català era la llengua instrumental per a aprendre llatí És autor d’una obra hagiogràfica barroca, Comèdia famosa dels esposos sant Julià i santa Basilissa 1752 darrerament se li ha atribuït l’ Entremès del ball dels ermitans Bibliografia Prat, E i Vila, P 1991 1 Vegeu bibliografia

S’inicià en motocròs i s’especialitzà en el freestyle i l’stunt d’exhibició Disputà diversos Campionats del Món i d’Europa de stunt riding, i el 2007 aconseguí la medalla de bronze continental Amb més de 400 xous fets Campionats del Món, Saló de l’Automòbil de Barcelona i de Madrid, Superfórmula League per Europa i exposicions de tunning és especialista en escenes de risc per al cinema i publicitat

Es formà a l’escolania de Montserrat, on tingué com a mestre de música Josep Anton Martí i, probablement, Benet Julià El 1763 entrà al monestir com a monjo Organista excellent, fou un improvisador molt hàbil i bon compositor Els últims anys de la seva vida fou mestre dels escolans Compongué molta música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d’orgue i orquestra misses, vespres, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes, lletanies, etc, i moltes obres per a tecla De tendència italianitzant, sobresurt per la seva tècnica, l’originalitat i l’expressivitat La seva música…

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

S’inicià al SPR Malgrat El 1965 fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1975, quan passà a la Unió Esportiva Recreativa Pineda de Mar, a la primera divisió estatal Posteriorment fitxà pel Club Bàsquet Granollers, equip amb el qual jugà fins el 1979, i aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal La seva última temporada en actiu fou en el Club Esportiu Mataró, de segona divisió 1979 En aquest club exercí com a entrenador 1985-91

Un jutge de Barcelona anuncia l’obertura de judici oral contra l’exalcalde de Barcelona i exministre de Defensa, Narcís Serra, pels sobresous als directius de CatalunyaCaixa quan era president de l’entitat També és encausat Adolf Todó, que va succeir Serra, i trenta-nou exmembres més del consell d’administració El jutge imposa als encausats una fiança de 9,5 milions d’euros i a pagar solidàriament 2,5 milions al FROB i 7 milions més a favor de CatalunyaCaixa, en previsió de les indemnitzacions que poguessin ser condemnats a abonar També es va declarar oberta la investigació de…

La Fiscalia Anticorrupció investiga l’exalcalde de Barcelona i exministre de Defensa Narcís Serra Serra és acusat de presumptes operacions irregulars durant la seva època al capdavant de Caixa Catalunya 2005-10 que poden haver costat a l’entitat 900 milions d’euros