Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
contrareacció
Electrònica i informàtica
Retroacció negativa.
Consisteix a prendre una fracció del senyal de sortida d’un amplificador i enviar-la a l’entrada, de forma que arribi en oposició de fase amb el senyal d’entrada La contrareacció disminueix el guany de l’amplificador, però hi introdueix una sèrie d’avantatges en millora la corba de resposta, en redueix la distorsió, n'augmenta l’estabilitat, etc La contrareacció és emprada sovint en els amplificadors d’alta fidelitat a fi d’aconseguir una linealitat de l’amplificació dins una banda de freqüències prou ampla
logaritme augmentat
Matemàtiques
Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva.
L’artifici consisteix a sumar a la característica el nombre de desenes positives que calgui per tal que sigui positiva, tot posant aquest nombre de desenes com a superíndex de la característica superíndex que hom anomena augment Així, hom substitueix la característica negativa a per 10 n - a n , n essent un nombre enter positiu tal que 10 n > ¦ a ¦ Els logaritmes augmentats foren ideats per tal de disminuir les probabilitats d’error en les operacions amb logaritmes en certs tipus de càlculs, com en els de navegació astronòmica, artilleria, topografia, etc
exhortatiu | exhortativa

Les oracions exhortatives solen formar part dels cartells de prohibició. En el cas de l’exemple, és negativa
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Dit de l’entitat gramatical que significa exhortació a fer alguna cosa o a no fer-la.
càrrega elèctrica
Física
Suma algèbrica de les càrrega elèctrica elemental d’un sistema físic.
Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d’un sistema pot ésser també positiva o negativa En un sistema material, l’excés o el defecte d’electrons determinen que la càrrega sigui negativa o positiva, respectivament Un cos en què la càrrega elèctrica és nulla és dit neutre , i en cas contrari és dit carregat o electritzat conducció els àtoms són neutres i els ions són carregats La càrrega elèctrica és la font o causa del camp electromagnètic
apofatisme
Cristianisme
Corrent teològic que propugna la teologia apofàtica o negativa.
topofòbia
Psicologia
Angoixa que apareix convulsivament davant determinats àmbits i llocs que realment no presenten perill.
Aquestes emocions poden anar des d’un cert disgust fins a un rebuig absolut del lloc Segons Mûnir Cerasi, hi ha una connexió entre la percepció, els afectes i l’experiència del subjecte si aquesta experiència és negativa, la percepció del lloc lligat amb aquesta experiència també pot ésser negativa
mora del creditor
Dret civil
Negativa injustificada a acceptar la prestació correcta oferta pel deutor.
La pleura
Anatomia humana
Ambdós pulmons ocupen dos grans compartiments a la cavitat toràcica Aquests compartiments es troben interiorment revestits per una pleura parietal , una membrana fibro-elàstica proveïda d’una capa interna de cèllules planes Alhora, la superfície de cada pulmó es troba coberta per una membrana similar, la pleura visceral Entre ambdues pleures hi ha una fina pellícula de líquid, de propietats lubrificants, que permet que la pleura visceral que recobreix els pulmons llisqui sobre la pleura parietal amb els moviments respiratoris La pleura visceral forma una superfície contínua sobre els pulmons…
màxim relatiu
Matemàtiques
Valor que pren una funció f(x) en un punt x=a quan aquest valor és més gran que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.
És anomenat també màxim local, i, en el cas particular que existeixin les derivades successives de f x , es compleix que en el punt a la primera derivada f' a és nulla i la segona f' a normalment és negativa En el cas, però, que tant f' a com f' a siguin nulles, la condició que f x tingui un màxim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i negativa Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els màxims d’una funció