Ambdós pulmons ocupen dos grans compartiments a la cavitat toràcica. Aquests compartiments es troben interiorment revestits per una pleura parietal, una membrana fibro-elàstica proveïda d’una capa interna de cèl·lules planes. Alhora, la superfície de cada pulmó es troba coberta per una membrana similar, la pleura visceral. Entre ambdues pleures hi ha una fina pel·lícula de líquid, de propietats lubrificants, que permet que la pleura visceral que recobreix els pulmons llisqui sobre la pleura parietal amb els moviments respiratoris.
La pleura visceral forma una superfície contínua sobre els pulmons, que només queda oberta per l’hil. En aquest punt es plega i continua per la pleura parietal.
Entre ambdues pleures hi ha l’espai o cavitat pleural, que no és realment una cavitat, sinó un espai virtual que pot omplir-se o distendre’s en el curs de certes malalties. La pressió dintre l’espai pleural és negativa, és a dir, inferior a l’atmosfèrica: varia entre -2 i -6 cm d’aigua en expirar i -10 en inspirar; en les inspiracions profundes s’arriba a -40 cm. Aquesta pressió negativa facilita la distensió del pulmó i l’entrada d’aire, en inspirar, i així es contraresta la tendència elàstica negativa del pulmó a contreure’s.