Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Robert J. Braidwood
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg nord-americà.
Graduat en arquitectura a la Universitat de Michigan 1933, estudià també arqueologia, i aquest any fou contractat pel fundador i director de l’Oriental Institute of Chicago, James Henry Breasted S’especialitzà en les fases preneolítica i neolítica del Pròxim Orient, on excavà, entre d’altres, a la vall de l’Amuq N de Síria i, sobretot, a l’important poblat de Jarmo Kurdistan iranià, i posteriorment a Cayönü Turquia És l’autor de la teoria de les zones nuclears per a explicar l’aparició i el desenvolupament de l’economia de producció agricultura i ramaderia El tret més innovador…
ceràmica de bandes
Arts decoratives
Ceràmica neolítica feta a ma, de formes senzilles, decorades amb línies incises de meandres i d’espirals, formant bandes.
Ha donat nom a la cultura d’agricultors més antiga de bona part d’Europa, del sud del llac Balaton, Hongria occidental, a l’estuari de l’Oder i del Rin fins al Vístula Començà abans del 4000 aC, i durà més d’un milleni Hom suposa que fou originada per una sèrie d’onades de colonitzadors, arribades de Pròxim Orient i que seguiren en bona part la ruta danubiana, pertanyents a un poble de tipus antropològic mediterrani Aquesta cultura, ultra el nom de cultura de la ceràmica de bandes , ha rebut el de danubiana
can Tintorer

Mina de variscita de can Tintorer
© Fototeca.cat
Mines d’època neolítica del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica.
Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de…
Martí Gironell i Gamero

Martí Gironell i Gamero
© Columna Edicions
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Llicenciat en ciències de la informació i en filologia anglesa, és periodista en diversos mitjans, entre els quals El Punt i els informatius de Televisió de Catalunya És autor de les novelles històriques El pont dels jueus 2007, La venjança del bandoler premi Nèstor Luján 2008, L’arqueòleg De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni 2010, basada en les aventures del monjo Bonaventura Ubach i Medir , L’últim abat 2012, centrada en els conflictes de Catalunya amb Felip II al monestir de Sant Benet de Bages, El primer heroi 2014, ambientada a la Catalunya neolítica i Strappo…
Tombes de la Vinya del Giralt (Cardona)
Art romànic
Situació Es troben a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Cardona en direcció sud-oest Malauradament no en podem en aquesta ocasió exposar l’itinerari puix que ens és del tot desconegut Ben segur que una bona part de les cistes ja deuen ser destruïdes i ningú no ens n’ha sabut donar raó Necròpoli Les tombes de la Vinya del Giralt formen part d’una troballa esdevinguda ja fa molts anys L’any 1917, Joan Serra i Vilaró excavà un sepulcre, bessó per cert, de cronologia neolítica i aleshores s’adonà que a una vintena de metres de distància hi havia diverses tombes de lloses cistes Ell les descriu…
cultura de Chassey
Jaciment arqueològic
Cultura neolítica que pren el nom de la localitat francesa de Chassey, al departament de Saona i Loira, on fou descobert el primer jaciment l’any 1864.
Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan
cultura de Starčevo
Prehistòria
Cultura neolítica (6000-4000 aC) desenvolupada al sud-est d’Europa i als Balcans, anomenada així per la localitat sèrbia de Starčevo, a l’E de Belgrad.
Es caracteritza per una ceràmica tosca, per peces fines monocromes o policromes, per unes figures femenines corpulentes però molt estilitzades, etc S'enllaça amb la cultura de Sesklo , a Grècia, i amb la d' Hacilar , a l’Àsia Menor La part septentrional d’aquesta cultura rep el nom de cultura de Körös o de Criş, del nom del riu homònim Körös en hongarès i Criş en romanès, afluent del Tisza
material
Tecnologia
Matèria natural (pedra, fusta, etc.) o artificial que serveix per a construir edificis, màquines, vehicles i tota altra mena d’objectes.
Un material pot ésser un element químic d’un grau de puresa determinat silici per a l’electrònica, un compost polímer, un agregat aglomerat, compòsit, una suspensió colloidal ferrofluid, una solució sòlida una classe d’aliatges, etc, i pot ésser definit també pel procés d’obtenció electroquímic, sinteritzat o per les aplicacions material de construcció, biomaterial Els materials en estat sòlid es classifiquen en tres grups bàsics metalls normalment, combinacions d’elements metàllics, ceràmiques tradicionals, com l’argila, el vidre i el ciment noves, com els carburs, les alúmines i les…
art rupestre
Pintura rupestre representant un bisó del període del Quaternari a les parets de la cova d’Altamira, a Santillana del Mar, Cantàbria
© Corel Professional Photos
Art
Denominació que designa les pintures o els gravats prehistòrics fets a les coves o balmes o, no tan sovint, en parets de roca.
Formen grups geogràficament homogenis, molt escampats i amb una cronologia molt diversa El grup més conegut i estudiat correspon al Paleolític superior entre el 20000 i el 15000 aC i té com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries S’hi representen aïlladament animals de fauna quaternària, d’un gran realisme i sovint policromats, sempre a l’interior de coves les més famoses són les d’Altamira i de Las Caus Posteriorment apareix un altre grup a l’est de la península Ibèrica, que va de N a S de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia, amb…
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…