Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
blocatge ganglionar
Patologia humana
Fisiologia
Blocatge de la transmissió de l’estímul nerviós en els ganglis del sistema nerviós autònom.
Farmacològicament és realitzat mitjançant substàncies que se situen en els receptors del neurotransmissor acetilcolina o bé estabilitzen les membranes postsinàptiques contra l’acció de l’acetilcolina alliberada de les terminacions nervioses presinàptiques El blocatge ganglionar és practicat a la clínica en certs estats d’hiperactivitat del sistema nerviós autònom i per tal de produir hipotensió en alguns tipus de cirurgia
gliosi
Medicina
Part del procés de curació d’una lesió del sistema nerviós central.
Els astròcits configuren el principal teixit de sosteniment del sistema nerviós central i tenen la mateixa funció que els fibroblasts en els altres teixits en cas de lesió de qualsevol etiologia augmenten de mida, proliferen i produeixen fibretes El teixit neuronal lesionat té poca capacitat de regeneració i el resultat després de la lesió és una densa trama de feixos de fibretes glials, amb poques cèllules, i que comporta un dèficit funcional i una consistència superior al teixit nerviós normal
acetilcolina
Biologia
Mitjancer químic en la transmissió de l’impuls nerviós.
És alliberada en les terminacions de les fibres nervioses colinèrgiques quan hi arriba l’estímul nerviós, i, en provocar la despolarització de la membrana cellular, fa possible la propagació d’aquest estímul fins a una nova fibra nerviosa o fins a la placa motriu d’una fibra muscular Després de la despolarització, l’acetilcolina és immediatament hidrolitzada dins la fibra per acció de la colinesterasa
neuromagnetisme
Biologia
Electrònica i informàtica
Conjunt de camps magnètics produïts pel cervell i el sistema nerviós en general.
Si l’electroencefalograma estudia els corrents elèctrics del cervell, el magnetoencefalograma mostra els camps magnètics que aquests corrents creen Són molt febles de l’ordre de milers de milions de vegades menor que el de la Terra i es poden estudiar gràcies a dispositius com el SQUID El neuromagnetisme significa un nou mitjà per estudiar alteracions en el funcionament del sistema nerviós
neurona

Esquema de la neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en aferents que…
neurobiologia
Biologia
Branca de la histologia que estudia el sistema nerviós; inclou la seva fisiologia, bioquímica, endocrinologia i farmacologia, per bé que constitueix una disciplina específica.
En aquest camp cal emmarcar les recerques sobre els mediadors, neuromoduladors endorfina, neurotransmissors encefalina, i llurs relacions amb les alteracions del sistema nerviós, el psiquisme i les ciències del comportament
neuroimatge
Medicina
Conjunt de tècniques radiològiques i de medicina nuclear que permeten obtenir, en forma d’imatges, informació in vivo de l’estructura i el funcionament del sistema nerviós central.
Hom parla de neuroimatge estructural quan s’adreça a l’estudi de l’estructura del sistema nerviós central mitjançant tècniques de tomografia computada i de ressonància magnètica nuclear, i de neuroimatge funcional quan es dedica a l’estudi de paràmetres d’activitat del sistema nerviós central, el consum d’oxigen, la neurotransmissió o diversos processos metabòlics, amb un objectiu diagnòstic, terapèutic o de recerca La neuroimatge funcional fa possible l’exploració del cervell humà intacte i, alhora, analitzar les variacions de l’activitat neuronal de manera que permet relacionar les…
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del…
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…
neurolèptic
Biologia
Farmàcia
Medicament psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el sistema nerviós central i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les psicosis greus.
Els neurolèptics no són medicaments hipnòtics ni anestèsics, però potencien l’efecte d’aquests Actuen blocant la mediació química de l’influx nerviós al nivell dels receptors de la dopamina Com a conseqüència, augmenta la síntesi i la degradació de la dopamina a les terminacions nervioses que l’alliberen El neurolèptic més conegut és la clorpromazina