Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
goma
Química
Qualsevol de les substàncies d’alt pes molecular que tenen la propietat d’inflar-se en contacte amb l’aigua i de formar masses gelatinoses o solucions col·loidals viscoses.
Són constituïdes fonamentalment per sals neutres d’àcids orgànics complexos, formats per la unió de distintes oses hexoses, pentoses, metilpentoses amb àcids urònics glucurònic Són substàncies amorfes, transparents o opaques, i són emprades com a productes de base per a ungüents, cremes i dentifricis i sobretot en la indústria alimentària, convenientment purificades, com a additius alimentaris texturitzants espessidors o estabilitzadors en l’elaboració de salses, gelats, pastissos, formatges, derivats carnis o de farines, xarops, preparats greixosos, minarines, etc
paret cel·lular
Biologia
Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.
La paret és constituïda per substàncies orgàniques complexes polisacàrids com la quitina, glucopèptids com la mureïna, aminoàcids neutres com la lisina i bàsics com l’àcid diaminopimèlic, característic d’aquesta estructura, complexos glicerofosfòrics com els àcids teïcoics, proteïnes, lipoproteïnes i lípids L’estructura física de la paret cellular dóna forma al bacteri i manté la integritat del protoplast, puix que per efecte de l’osmosi s’inflaria i esclataria, i permet la classificació dels individus segons el resultat de la tinció de Gram
Antoni Fiter i Rossell
Literatura catalana
Historiador.
Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest de les valls neutres d’Andorra 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment del Comú General Fiter hi fa un ús abundant de la documentació d’arxiu L’obra fou utilitzada per autors posteriors, com ara Antoni Puig Politar andorrà , 1763 i altres Romangué manuscrita i ha estat editada modernament 1987
càrrega elèctrica
Física
Suma algèbrica de les càrrega elèctrica elemental d’un sistema físic.
Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d’un sistema pot ésser també positiva o negativa En un sistema material, l’excés o el defecte d’electrons determinen que la càrrega sigui negativa o positiva, respectivament Un cos en què la càrrega elèctrica és nulla és dit neutre , i en cas contrari és dit carregat o electritzat conducció els àtoms són neutres i els ions són carregats La càrrega elèctrica és la font o causa del camp electromagnètic
societats primitives
Antropologia
Pobles o grups ètnics que no pertanyen a la civilització industrial occidental.
Aquest terme fou introduït en l’antropologia per l'evolucionisme Actualment, tot i que no siguin acceptades les teories evolucionistes, hom continua parlant de societats primitives , malgrat expressions més neutres com les de societats indígenes, tradicionals , etc, que també tenen l’inconvenient de definir-se privativament o negativament i que tampoc no són capaces d’expressar la diversitat de pobles que inclouen, sovint tan diferents entre ells com en relació amb la societat occidental D’altra banda, les dades etnogràfiques desmenteixen la pretensió d’identificar la…
esfèn
Mineralogia i petrografia
Silicat de titani i calci, CaTiSiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral
adenina
Bioquímica
Base purínica constituent de l’adenosina i, per tant, de nombroses substàncies de gran importància bioquímica:
Sòlid cristallí, insoluble en èter, molt poc soluble en alcohol i aigua freda, soluble en aigua bullent Sublima a 220°C i es descompon a 360-365°C Dóna solucions aquoses neutres, però es combina amb els àcids A l’organisme es converteix en àcid úric Present a la pellofa d’arròs, fou anomenada vitamina B 4 però ni té activitat B 1 ni pot ésser considerada una vitamina En el catabolisme és desaminada per l’adenasa i dóna hipoxantina És preparada per extracció del te, per hidròlisi de l’àcid ribonucleic del llevat o per síntesi a partir de l’àcid úric És utilitzada en la recerca…
nitrat d’argent
Química
La més important de les sals d’argent, obtinguda per acció de l’àcid nítric sobre el metall pur o sobre aliatges argent-coure (ja que, més estable a la calor que el nitrat de coure [II], és fàcil de separar-lo d’aquest darrer).
Forma cristalls que es fonen a 212°C i s’ennegreixen a la llum en presència de matèria orgànica Lleugerament soluble en alcohol, és molt soluble en aigua, amb la qual dóna solucions neutres És emprat sobretot per a la preparació dels halurs d’argent, utilitzats en la indústria fotogràfica com a reactiu analític, en la fabricació de miralls i per a la tintura dels cabells En medicina és utilitzat, diluït, com a antisèptic i astringent, per exemple en el tractament de cremades i en la profilaxi de l’oftàlmia dels nadons Mesclat amb petites quantitats de clorur d’argent o de nitrat…
sulfat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.
Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…
saliva
Bioquímica
Líquid alcalí clar i una mica viscós, secretat per les glàndules salivals (parotídies, sublinguals i submaxil·lars).
Conté aigua, ions Cl - , Na, K, HCO 3 , mucina, ptialina, leucòcits i restes epitelials La ptialina desdobla el midó en maltosa, i la mucina actua com a lubrificant, però les principals funcions de la saliva són mecàniques contribueix a la masticació i a la deglució i ajuda a la locució La hidròlisi de les substàncies nutritives d’elevat pes molecular com ara proteïnes, midó o greixos neutres comença amb la saliva, gràcies a l’acció de l’amilasa Antigament li eren atribuïdes propietats màgiques i guaridores hom escopia per allunyar els mals esperits i per fer un jurament és una…