Resultats de la cerca

Estudià a París amb Vd’Indy Es donà a conèixer amb comèdies musicals i cançons que es feren cèlebres, com Night and Day, Begin the Beguine, etc Escriví també música sentimental i melòdica per a pellícules The Girls, 1959 i l’opereta Kiss me Kate

Actor eficient, simbolitzà un dels mites eròtics cinematogràfics El 1934 obtingué l’Oscar d’interpretació per It Happened one Night Altres films seus són Susan Lenox, her Fall and Rise amb Greta Garbo 1931, Mutiny on the Bounty 1935, Gone with the Wind 1939, Mogambo 1953 i The Misfits 1960

Juntament amb el seu amic ChBradlaugh, fou un dels defensors del lliure pensament i publicà els seus poemes i assaigs en el National Reformer La seva obra poètica, reunida en The City of Dreadful Night 1880 i Vane's Story and Other Poems 1881, es caracteritza per un profund pessimisme

Cal esmentar-ne els films My cousin Rachel 1953, Alexander the Great i Bitter Victory 1956, Look back in Anger 1958, Night of the Iguana 1963, Becket 1964, The Sandpiper 1965, Who's Afraid of Virginia Woolf 1966, Staircase 1969, The assassination of Trotsky 1972, Equus 1977 i 1984 1984, entre d’altres

Utilitzà la seva gran humanitat per a matisar personatges despòtics i repulsius Mutiny on the Bounty , 1935 The Hunchback of Notre-Dame, 1939 o humorístics Ruggles of the Red Gap , 1934, i Hobson's Choice , 1954, o totes dues coses alhora The Private Life of Henry VIII, 1933 El 1955 dirigí The Night of the Hunter

Ha presentat les coreografies Lunx 1988, Strangers in the night 1989, Newton 1990, Pengim-penjam 1991, Somcinc 1992, Bolero 1994, Que dius que què 1995, Pòpulus 1997, 1999 Impressions sobre un final del millenni 1999, Ful 2001, Loft 2003 i Límits 2005, entre altres muntatges Han fet diverses incursions en el món del vídeo dansa, com Graons 1993 i Concert 1994

Centrada en principi en la psicologia dels personatges, aviat es decantà més cap a l’acció i l’argument Publicà, entre d’altres, les novelles Plagued by the Nightingale 1931, Monday Night , Wedding Day 1931 i Generation without Farewell 1959, i els reculls de narracions The White Horses of Vienna 1936 i Fifty Stories 1980, com també poesia i assaig

Fill d’actors de teatre ídix, s’inicià també com a actor teatral a Broadway al final dels anys trenta i pocs anys després formà un grup dissident de l’Actor's Studio de Lee Strasberg, que dirigí en diverses obres Els anys cinquanta començà a dirigir sèries de televisió, de les quals fou un pioner i que deixaren empremta en la seva filmografia La primera pellícula que dirigí fou l’adaptació de l’obra teatral per a televisió Twelve Angry Men 1957, un èxit reconegut, entre d’altres, amb l’Os d’Or al Festival de Berlín Posteriorment rodà, entre d’altres,  The Fugitive Kind 1960, A View From the…

Fou una de les vamps més populars del cinema de la postguerra Participà en The Killers 1946, Pandora and the Flying Dutchman 1952, The Snows of Kilimanjaro 1952 , Mogambo 1953, The barefoot contessa 1954, 55 Days at Peking 1962, Night of the Iguana 1964 premi d’interpretació al festival de Sant Sebastià, Mayerling 1967, Earthquake 1974, The Bluebird 1975 i The Cassandra Crossing 1977

Periodista, fou corresponsal a l’Àfrica del sud durant la guerra dels bòers, i després, del Daily Mail Autor de contes i de comèdies, excellí sobretot en el gènere de la novella policíaca i de terror, i escriví unes 150 obres, entre les quals cal recordar The Four Just Men 1905, The Face in the Night 1925, The Ghost of Down Hill 1929 i The Terror 1930