Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
batallaire
Ictiologia
Peix d’aigua dolça, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels anabàntids, d’uns 10 cm de llargada, de colors molt vistosos, sobretot els mascles quan porten la lliurea nupcial.
Aquests, a l’època de reproducció, fan violentes batalles entre ells i preparen els nius on les femelles aniran a fresar Els batallaires, com tots els anabàntids, són capaços de retenir oxigen a l’aparell branquial i, com a conseqüència d’això, poden viure en aigües poc oxigenades Habiten els rius de la regió indomalaia
Partit Nacionalista Català
Partit polític
Partit independentista inscrit al juny de 1992 amb seu a Fondarella (Lleida) per exmilitants d’Estat Català.
Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera La Nostra Terra
cucut reial
© Carmelo López Abad
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, una mica més gros que el cucut comú, caracteritzat per la presència d’un plomall erèctil.
És típic del nord i el centre d’Àfrica i és accidental a la península Ibèrica durant l’estiu Habita en boscs molt frondosos i s’alimenta d’insectes, larves i ous d’altres ocells Quan han de pondre, les femelles parasiten els nius d’altres espècies dels còrvids, sobretot de les garses, de forma semblant a les femelles del cucut comú
niu d’abella
Tecnologia
Tipus d’estructura reticulada amb retícules hexagonals, semblant a la dels nius d’abelles.
vèspids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters de mida mitjana o grossa i colors vius, generalment grocs i negres.
Algunes espècies són solitàries, habiten en galeries subterrànies o esquerdes de murs i es nodreixen de larves d’altres insectes, com és ara els odiners, mentre que d’altres, les més evolucionades, presenten organització social, com ara les vespes Quan es paren, pleguen les ales al llarg del cos En part són depredadors i en part fitòfags, i construeixen els nius amb materials llenyosos o cellulòsics
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals
ocell republicà
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família del ploceids, d’uns 13 cm de llargada, bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales llargues i apuntades, cua ampla i truncada, cara i coll de color negre, ventre terrós lleonat i dors bru.
Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica
tamborer
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 11 cm de llargada, de color de fons bru groguenc, cendrós o verdós, amb una taca de color blau negrós a la base de l’aleta caudal i una altra al primer radi espinós de la dorsal.
Els mascles en lliurea nupcial presenten ratlles blaves als opercles, una taca negra a les pectorals, i la dorsal i l’anal vorejades de blau Les femelles presenten color de fons gris arenós o verdós sense dibuixos a l’opercle Habiten a les praderies de posidònies i zosteres, on els mascles construeixen nius per a la posta Comú a les costes dels Països Catalans, és anomenat també porquet
Astor
L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les costes de la…
boscarla
© Biopix
Ornitologia
Nom aplicat a diversos moixons del gènere Acrocephalus (família dels muscicàpids), que fan uns 13 cm, insectívors i de bec fi, bons cantaires i típics de maresmes i iguamolls.
La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les Illes Balears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans