Astor

Accipiter gentilis (nc.)

L’astor (Accipiter gentilis) és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles (entre 48 i 61 cm), d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver (Accipiter nisus). Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua.

Marisa Bendala.

L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental. A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià; s’observen migradors a les costes de la Catalunya Nord, on no cria.

La seva distribució no és uniforme a tot el territori: així, a la Catalunya Nord, els seus efectius són més aviat febles; és, però, comú als boscos de la muntanya mitjana. A Catalunya és abundant als Prepirineus, a la Depressió Central i al sector septentrional de la Serralada Prelitoral. En canvi, és escàs a la Depressió de l’Ebre i a les comarques costaneres meridionals, així com en una gran part del litoral empordanès. És present a Andorra. Al País Valencià es troba arrecerat a les Serralades Prelitorals i ibèriques, on hi ha bosc; en canvi, és absent a les comarques meridionals.

Amb tot i això, les observacions en aquestes àrees s’incrementen ja a partir del juliol, a causa de la dispersió postreproductora, i s’observa l’astor en àrees on no cria, en les quals es fa molt visible i poc temorenc. Rapinyaire típicament forestal, cada parella ocupa el mateix territori durant tot l’any, i a l’hora de nidificar té una clara preferència per les pinedes, especialment per les de pi roig i pinassa; quasi sempre ho fa a les obagues, sovint en pendents, i no necessàriament en grans espessors. Fins i tot s’instal·la en petits boscos-illa i en repoblacions ben minses, fins a menys d’una vintena d’arbres. Nidifica també al bosc de ribera, i és comú a les rouredes, fagedes i, possiblement, a les avetoses pirinenques.

Nidifica en una branca lateral de l’arbre, quasi sempre tocant al tronc, i els nius poden atènyer dimensions considerables, ja que són arreglats any rere any, encara que l’espècie en tingui d’alternatius. La posta, generalment de 3-4 ous, se sol donar des del final de març fins a la primera quinzena d’abril a les contrades prelitorals, on solen volar de 2 a 4 polls, normalment 3.

És en aquest període quan l’astor és més vulnerable, perquè cada any són espoliats nius i morts adults a dotzenes. Amb tot i això, l’astor encara manté densitats considerables a Catalunya; així, al massís de Sant Llorenç del Munt, 8 parelles ocupen 110 km2 (1 parella/14 km2) i hi ha una distància mitjana entre els nius de 3,25 km. En algunes parts de la Segarra, la densitat encara és més alta.