Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Anne Hathaway
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Filla de l’actriu Kate McCauley, després d’acomplir el seu cicle formatiu mitjà a la Wyoming High School, a Milburn, Nova Jersey, entrà a formar part de la formació teatral The Barrow Group, de Nova York Un parell d’anys més tard, al punt d’assolir la majoria d’edat, debutà en el cinema amb The Princess Diaries 2001, G Marshall De llavors ençà ha participat en diverses produccions cinematogràfiques, entre les quals destaquen Nicholas Nickleby 2002, de D McGrath Brokeback Mountain 2005, d’A Lee The Devil Wears Prada 2006, de D Frankel Becoming Jane 2007, de J Jarrold Rachel Getting Married…
Jessica Lange
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Debutà al cinema amb la versió de King Kong de JGuillermin 1976 i ràpidament es revelà com una de les actrius més sensibles i més sòlides de la seva generació, especialment en el camp del drama i el melodrama Ha estat nominada sis cops a l’Oscar, que obtingué, com a actriu secundària, per Tootsie SPollack, 1982, i com a protagonista el 1994 per Blue Sky TRichardson, 1991, estrenada el 1994 També ha intervingut a All that Jazz BFosse, 1979, The Postman always Rings Twice BRafelson, 1981, Frances GClifford, 1982, Sweet Dreams KReisz, 1985, Far North SShepard, 1988, Music Box Costa-…
Juvenal Sansó
Pintura
Pintor.
Als cinc anys es traslladà amb la família a Manila, on féu els primers estudis d’art Estudià a l’UP College of Fine Arts, a l’UST, a l’Academia di Bella Arti de Roma i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París Les seves composicions florals i els paisatges mesclen una base realista amb un univers màgic Reflecteixen el doble sentiment de pertànyer i no pertànyer a dues cultures, com també l’exotisme i la normalitat, la nostàlgia i l’optimisme d’un paradís retrobat La majoria dels quadres són pintats amb aquarelles o amb acríllic, línies fortes i dinàmiques, i colors molt intensos…
Norah Louise Ephron
Cinematografia
Escriptora i guionista nord-americana.
Els seus pares, guionistes professionals, tingueren una influència determinant en la seva carrera Després de graduar-se el 1962 al Wellesley College de Massachusetts, exercí el periodisme en collaboracions a la premsa Obtingueren un gran èxit els articles en els quals tractava de manera desenfadada i humorística la vida quotidiana i les neurosis del novaiorquès mitjà, molt sovint des d’un punt de vista feminista, articles que recollí en els volums Wallflower at the Orgy 1970, Crazy Salad 1975 i Scribble Scribble 1978 Del mateix to és l’assaig Something's Wrong about my Neck 2006, centrat en…
Gerry Goffin
Música
Compositor lletrista nord-americà.
Es graduà en ciències químiques al Queens College de Nova York, on conegué Carole King, amb qui es casà el 1959 i amb qui inicià una collaboració com a lletrista de cançons L’any següent, amb Will You Leave Me Tomorrow obtingueren el primer èxit i es professionalitzaren Malgrat divorciar-se el 1968 i que Carole King inicià la seva carrera com a cantant, continuaren collaborant fins ben entrats els anys setanta Junts compongueren un gran nombre de superèxits del pop-rock , amb cançons caracteritzades pel to directe, senzill i quotidià, com ara The Loco-Motion, Go Away Little Girl , Don't…
Fernando Trueba

Fernando Trueba
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic espanyol Fernando Rodríguez Trueba.
Dirigí alguns curtmetratges i exercí la crítica cinematogràfica abans de renovellar la comèdia espanyola amb Ópera prima 1980 Posteriorment realitzà, entre altres films, Mientras el cuerpo aguante 1981, Sal gorda 1984, El año de las luces 1986, Belle Époque 1992, amb el qual obtingué el premi Sant Jordi 1993 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera 1994, Two Much 1995, La niña de tus ojos 1998, premi Goya a la millor pellícula l’any 1999, el documental sobre jazz Calle 54 2000, El embrujo de Shanghai 2002, el documental El milagro de Candeal 2004, premiat amb un Goya el 2005, El baile de…
José Manuel Pagán Santamaría
Música
Compositor castellà nascut a Suïssa.
Vida Membre d’una família de compositors formada pel pare, José Pagán López, i els seus germans, Juan Antonio i Sergio Pagán Santamaría Estudià als conservatoris de Madrid i Barcelona i tingué com a professors Luis de Pablo, C Halffter i C Bernaola Interessat en la música electroacústica, ha estat alumne als laboratoris de música electroacústica Alea de Madrid i Phonos de Barcelona Com a compositor, s’ha centrat en la música escènica i per al cinema Ha compost diversos ballets i els musicals Blau marí , Flif flit i La casa per la finestra , entre d’altres Algunes de les bandes sonores més…
Ray Evans
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà.
Graduat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Pennsilvània, Wharton School, on conegué Jay Livingston, amb qui establí una estreta amistat i una bona entesa per a crear junts temes musicals per al cinema i la televisió Aprengué a tocar alguns instruments, tot i que en les composicions s’encarregà sempre de les lletres A final dels anys trenta s’establí a Nova York i juntament amb Livingston escrigué algunes peces per a productors de Broadway, com G'bye now i Son's O Run Els èxits assolits feren que la Paramount els contractés el 1945 A Hollywood, guanyaren tres Oscar el 1948, pel tema…
Teresa Font i Guiteras
Cinematografia
Muntadora.
Vida El 1976 començà de meritòria a les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Carme Fàbregas L’any següent entrà a formar part de TVE a Barcelona, on edità documentals i llargs preenregistrats També empalmà cintes com ara Asesinato en el Comité Central 1981 i Fanny "Pelopaja" 1983, totes dues de Vicente Aranda, amb qui mantingué des de llavors una continuada relació professional i amb el qual es casà El 1988 demanà l’excedència a TVE i s’installà a Madrid amb el seu marit Muntà la sèrie d’Aranda, Los jinetes del alba 1990, i començà una carrera ascendent que la portà a treballar amb…
Aminatou Haidar
Política
Activista política sahrauí.
Resident a Al-Aaiun, als territoris del Sàhara Occidental ocupats pel Marroc, entre el 1987 i el 1991 estigué desapareguda en les presons marroquines El 2005 fou condemnada a set mesos de presó, després d’haver sofert danys per la policia durant una manifestació i tortures durant els interrogatoris, i fou considerada presonera de consciència per Amnistia Internacional El seu cas obtingué repercussió mediàtica i rebé el suport d’associacions i polítics de països occidentals, cosa que permeté la seva expatriació A l’agost del 2006 les autoritats marroquines li negaren el passaport i el dret d’…