Resultats de la cerca

La seva sonoritat és semblant a la de l’oboè, però és més plena i de registre més greu

Pot ésser lliure com en l’harmònica, l’acordió, etc, simple batent clarinet, saxofon, els jocs de llengüeteria de l’orgue o bé doble oboè, corn anglès, fagot, etc

L’embocadura hi és separada per un tudell del cos de l’instrument, que és recte o lleugerament corbat i acabat en un pavelló esfèric com el de l’oboè d’amor Aparegué al s XVIII

Es divideixen en dos grans grups els instruments de fusta representats en l’orquestra actual sobretot per la flauta, l’oboè, el clarinet i el fagot i els de metall trompa, trompeta, trombó, tuba i altres, molts dels quals avui són obsolets

Treballà a l’òpera italiana de Londres tocava la flauta i l’oboè, llevat del temps que passà a Edimburg Escòcia Publicà una Collection of old Scots Tunes 1742 Autor de concerti grossi, overture a quattro , sonates per a diversos instruments, antífones, etc

Estudià amb Felip Pedrell, i és autor, entre altres obres, d’una Rapsòdia catalana , sobre temes tradicionals, d’una Fantasia per a piano, d’una Serenata , per a oboè i instruments de corda, d’obres corals i de cançons Fou també crític musical

Fou deixeble de F Pedrell Compongué obres inspirades en la música popular catalana, com la Rapsòdia catalana , obres corals, alguna peça per a piano Fantasia i obres de cambra, entre les quals destaca una Serenata , per a oboè i instruments de corda Exercí també la crítica musical

Fou violí primer a l’Òpera de París del 1728 al 1752 Escriví, a més de l’òpera La Reine des Péris 1725 i el ballet Fêtes champêtres et guerrières 1746, una gran quantitat de música per a instruments de corda, i també per a flauta i oboè

Pertangué a una família parisenca d’intèrprets i constructors de musettes , emparentats amb la família Hotteterre Louis Hotteterre, oncle avi i padrí de Nicolas, li ensenyà la seva música i l’art de tornejar els instruments El 1725 entrà a l’orquestra de l’Òpera com a oboista i sonador de musette El 1729 obtingué el privilegi de publicació de les seves obres, i en algunes s’autoanomenà Chédeville le jeune Fou, també, professor de musette , i en algunes ocasions els documents que s’hi refereixen l’anomenen "mestre de musette de les dames de França" La publicació "Mercure de France" del…

Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb el nom de…