Resultats de la cerca

Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935

Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà

Nasqué a Luxemburg en el si d’una família francesa que es traslladà a París quan era ben petit Cursà estudis a l’Escola Normal Superior de París i quan els acabà viatjà a Alemanya on estigué tres anys ampliant la seva formació L’any 1875 retornà a París per defensar la seva tesi doctoral El 1878 fou nomenat professor de la facultat de Ciències de París i el 1886 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Centrà els seus estudis en la física molecular i la fotografia en color L’any 1908 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics en color mitjançant la…

Participà, amb els exèrcits de Carles V, en les campanyes d’Itàlia, Alemanya i Àustria Nomenat 1534 adelantado del Riu de la Plata, fundà Nuestra Señora del Buen Aire i altres ciutats, però, malalt, decidí de tornar a la península Ibèrica Morí durant el retorn

El 1897 fou timoner en l’expedició de De Gerlache a l’Antàrtida Estimulat per alguns científics ale manys, i després d’un període d’estudis a Hamburg, elaborà un detallat projecte per a descobrir el pas del nord-est, que comunica l’Atlàntic amb el Pacífic a l’Amèrica àrtica Al juny del 1903 sortí d’Oslo amb el petit vaixell “Gjøa” cap a l’estret de Lancaster, l’illa del Rei Guillem i finalment a l’illa Herschel, on arribà el 1905 Les seves observacions en aquest període confirmaren el moviment del pol magnètic de la Terra A l’agost del 1906 seguí vorejant la costa nord d’Amèrica i arribà a…

Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries científiques

Fou mariner a la Cantàbrica, on assolí una notable experiència i grans coneixements nàutics Lluità a Algèria 1509 i a Itàlia, però fou perseguit perquè vengué la seva nau a uns estrangers A Sevilla s’allistà, el 1518, a l’expedició de Magalhães com a maestre de la nau “Concepción” Participà en el motí de la nau “San Antonio” 1520, però continuà en el seu càrrec fins a l’arribada a les Filipines Passà a la nau “Victoria”, de la qual, després de la mort de Magalhães i la destitució de López Carvalho, fou nomenat capità setembre del 1521 Amb l’ajut de dos pilots malais capturats a la vora de…

Aquesta hipòtesi és utilitzada en el context del balanç geostròfic per a donar velocitats absolutes de corrents i representa una bona aproximació quan es fa ús d’una profunditat molt gran, ja que a nivells profunds de l’oceà el corrent és molt petit

S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…

Atès que a l’oceà obert és difícil determinar aquest punt, normalment es fa referència a la zona d’increment ràpid de la salinitat amb la profunditat En regions costaneres on hi ha importants aportacions de rius es pot diferenciar clarament la zona de transició entre les aigües dolces de superfície i les aigües salines més profundes