Resultats de la cerca
Es mostren 1988 resultats
Llibre de les ordinacions fetes sobre l’ofici de mostassaf
Historiografia catalana
Recopilació de normes confegida en 1559-60 que recull el règim jurídic de l’ofici del mostassaf barceloní.
Les aportacions dels estudis que s’han dedicat a aquesta institució en diferents ciutats i viles de Catalunya, València i Mallorca han conclòs que hi havia una tradició jurídica comuna en la manera de configurar l’estructura i els mecanismes de funcionament de tots aquests mostassafs, per bé que cadascun d’ells presentava peculiaritats així doncs, no es pot parlar d’un règim general de mostassaferia en tota la Corona d’Aragó El recent estudi de Montserrat Bajet, El Mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI Edició del “Llibre de les Ordinations” 1994, ha proporcionat…
Inici d'una campanya contra els conversos des del Tribunal del Sant Ofici de Mallorca
El Tribunal del Sant Ofici de Mallorca inicia una campanya contra els conversos, la majoria dels quals són botiguers
Concòrdia que intenta limitar la jurisdicció del Tribunal del Sant Ofici a Catalunya a les causes de fe.
Se signa una concòrdia que intenta limitar la jurisdicció del Tribunal del Sant Ofici a Catalunya a les causes de fe
Compliment de l’ordre que disposava que els familiars del Sant Ofici no exercissin càrrecs públics a Catalunya
El virrei de Catalunya, el bisbe de Solsona, ordena el compliment de l’ordre que disposava que els familiars del Sant Ofici no exercissin càrrecs públics a Catalunya
abús de professió
Dret penal
Perjudici provocat per un advocat o procurador al seu client quan descobreix els secrets que ha conegut en l’exercici de la seva professió.
També incorren en aquest abús els facultatius o funcionaris públics que cooperen en l’execució dels delictes de suposició de parts i substitució d’un nen per un altre
tenebres
Cristianisme
Abans de la reforma litúrgica del 1956, matines dels tres darrers dies de Setmana Santa.
Eren anomenades també fasos
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…