Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
ferrer | ferrera
ferrer Boix popular
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.
L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metallúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters ordinacions del 1298, renovades el 1329 la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740 A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630 A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir 1380,…
rosarier | rosariera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica i ven rosaris.
Era un dels oficis que a Barcelona, el 1596, eren integrats dins la confraria de julians mercers vells, juntament amb els paternostres Sembla que eren oficis difosos pels immigrants francesos, tan abundosos a Catalunya durant el segle XVI Posteriorment es perdé llur existència corporativa
setmana santa
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté els oficis propis de la Setmana Santa.
ferro
Nom genèric de diferents eines o instruments emprats en diversos oficis.
kirieleison
Cristianisme
Nom donat als cants dels enterraments i dels oficis de morts.
Consell General de València
Història
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de València.
Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els…
Ramon Vayreda i Casabò
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Joaquim Vayreda i Vila Estudià a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Adquirí renom en el disseny de mobles Publicà, entre altres obres, Visió retrospectiva de la història dels oficis 1929, Consideracions sobre la vida en les petites ciutats i el retorn a les comarques 1935 i Joan Carles Panyó la seva vida, la seva obra i el seu temps
Escola de Belles Arts de Barcelona
Taller d’escultura de l’Escola de Belles Arts de Barcelona els anys vint
© Fototeca.cat
Art
Educació
Institució per a l’ensenyament d’art, de Barcelona; és la principal entitat de formació artística catalana.
L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial Acadèmia…
abaixador
abaixador Xilografia del s XVIII
© Fototeca.cat
Història
Menestral que abaixava draps de llana.
Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses