Resultats de la cerca

El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira

Aquest castell comença a documentar-se a partir del 908, quan hi ha notícia d’una terra que estava situada al terme del castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost Les notícies que hi ha del terme del castell denoten que era molt extens, i que, a més de l’actual terme municipal, comprenia la quadra de Caraüll, unida al municipi de Muntanyola, el municipi d’Olost, el de Sant Feliu Sasserra i les parròquies de Sant Andreu de Llanars i Santa Eulàlia de Pardines, del municipi de Prats de Lluçanès, les parròquies de Santa Eugènia i Sant Marçal de Relat, del…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Sempre fou una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, la qual deixà dos sous a Santa Eulàlia de l’Erm L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, ja es trobava en ruïnes i es coneixia com a Santa Eulàlia de Santa Eulàlia, nom que tenia el mas proper a la capella que ara s’anomena Santa Olarieta El seu estat de conservació no millorà i actualment ja no podem veure les seves restes

La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè…

El nom li dóna una antiga masia situada a la carretera de Vic a Olost

Situació i presentació És el més extens del Lluçanès, se situa al sector meridional de la comarca Limita al N amb Prats de Lluçanès i Olost, a l’E amb Sant Bartomeu del Grau Osona i l’enclavament de Muntanyola, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès, i a l’W amb Sant Feliu Sasserra, l’enclavament de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès Berguedà El municipi té un enclavament dit de Comesòlibes al SW de Sant Feliu Sassera El terme s’estén per la vall mitjana de la Riera Gavarresa, que travessa el terme de N a S després de rebre la riera de Lluçanès sota Cabanes Conflueixen també a…

Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…

Situació Aquesta església es troba al costat meridional del terme, damunt un tossal, entre els masos de la Sala i la Devesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 28,5 —y 47,8 31 tdg 285478 Per anar-hi cal agafar la carretera C154 de Vic a Gironella Al punt quilomètric 12,2 cal prendre un trencall que va a Sant Bartomeu del Grau i a uns 200 m cal agafar una pista que hi mena MAB Història Aquesta església sembla que es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, com Sant Bartomeu del Grau, però de…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, en l’àmbit territorial de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès Des d’un principi degué ser una simple capella rural, fins que en una època incerta deixà de tenir culte El terme del castell d’Oristà es documenta a partir del 908 El lloc de Prats es troba en la documentació el 905 L’església de Sant Grau comença a aparèixer documentada a partir del 1074 Fins al segle XIII o XIV seguí atraient la pietat dels fidels dels voltants, que en els seus testaments li feien llegats piadosos No se sap del cert quan deixà de…

Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau