Castell d’Oristà

Aquest castell comença a documentar-se a partir del 908, quan hi ha notícia d’una terra que estava situada al terme del castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost. Les notícies que hi ha del terme del castell denoten que era molt extens, i que, a més de l’actual terme municipal, comprenia la quadra de Caraüll, unida al municipi de Muntanyola, el municipi d’Olost, el de Sant Feliu Sasserra i les parròquies de Sant Andreu de Llanars i Santa Eulàlia de Pardines, del municipi de Prats de Lluçanès, les parròquies de Santa Eugènia i Sant Marçal de Relat, del municipi d’Avinyó, i les parròquies de Sant Miquel de Terradelles i Sant Amanç de Pedrós, avui unides al municipi de Santa Maria de Merlès, al Berguedà. Les notícies sobre l’existència d’Oristà com a castell fineixen el 1065, sense que se sàpiga qui fou el senyor del castell, bé que sembla ser que eren els Balsareny, els quals tenien l’honor d’Oristà pel comte de Barcelona. De la desaparició del castell d’Oristà sorgiren els castells d’Olost, de Tornamira, el Toneu i el de Cirera. El castell devia trobar-se situat al capdamunt de la Costa del Castell, més amunt de la capella de Sant Sebastià, sobre el poble, entre la carretera de Vic i la riera Gavarresa.