Resultats de la cerca

Els seus components, tots ells membres de prestigioses orquestres nacionals o professors de conservatori, formen part d’una de les més brillants generacions d’instrumentistes valencians, amb el violinista A León Ara al capdavant El repertori de l’Orquestra Joaquín Rodrigo se centra principalment en la música espanyola des del Barroc fins a l’època contemporània Des de la seva presentació, el 1994, ha actuat a les més prestigioses sales del País Valencià, com ara el Palau de la Música de València 1997 El 19 de gener de 2000 tocà a l’església de Los Jerónimos de Madrid en ocasió del funeral de…

Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn 1911-65, que dedicà una atenció especial a la música d’autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca , donà el primer concert al gener del 1947 El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada 1973 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles Posteriorment ha estat dirigida per Lluís Remartínez 1989-94 i, des del 1994, per Philippe Bender En professionalitzar-se els seus membres 1989, adoptà el nom…

Durant la Segona Guerra Mundial, el fet que el seu fundador estigués allunyat d’Anglaterra la féu perillar, però aconseguí salvar-se i es convertí en una cooperativa autogestionada pels músics que en formaven part La dirigiren, a més de l’esmentat Thomas Beecham, Adrian Boult 1951-57, William Steinberg 1958-60, John Pritchard 1962-66, Bernard Haitink 1967-79, György Solti 1979-83, Klaus Tennstedt 1983-87, que fou succeït després d'un període sense titular per Franz Welser-Möst 1990-96, situació que es repetí fins el 2000, que fou nomenat Kurt Masur, el qual el 2007 fou rellevat per Vladimir…

Els seus primers directors foren H Winderstein 1893-95, Herman Zumpe 1895-97 i F Löwe 1897-98, i es dedicà a la interpretació de música contemporània L’any 1898 F Weingartner n’assumí la direcció, que conservà fins el 1905 Seguint la tradició d’interpretar la música del seu temps, l’orquestra estrenà les simfonies quarta i vuitena de Gustav Mahler, dirigides pel mateix compositor El 1911, sota la denominació d’Orquestra de la Societat de Concerts, interpretà l’estrena de Das lied von der erde 'La cançó de la terra', de Mahler, aquesta vegada sota la direcció de Bruno Walter Del 1908 al 1914 F…

És també l’orquestra del Teatre de l’Òpera de Viena Considerada una de les més importants, ha estat dirigida, entre altres, per Otto Nicolai 1842-48, Hans Richter 1878-98, Gustav Mahler 1898-1901, Wilhelm Fürtwangler 1928-30 i 1938-54, Karl Böhm 1954-56 Herbert von Karajan 1956-64 i, darrerament Claudio Abbado , Lorin Maazel, Simon Rattle, Christian Thielemann, Daniel Barenboim i alguns directors relacionats amb la interpretació historicista, com John Eliot Gardiner i Nikolaus Harnoncourt És també l’orquestra principal del Festival de Salzburg Des del mes de maig del 2005 és Ambaixadora de…

El mateix Thomas la dirigí fins el 1905, i durant la darrera temporada en què hi estigué al capdavant s’inaugurà l’Orchestra Hall 1904, sala amb una capacitat per a 2 600 persones que es convertí en seu de la formació L’any 1906, en honor del seu fundador, passà a denominar-se Orquestra Theodore Thomas No fou fins el 1912 que adoptà la denominació d’Orquestra Simfònica de Chicago Frederick Stock assumí la direcció musical de la formació durant el període 1905-42, i posteriorment se succeïren directors tan importants com D Defauw 1943-47, A Rodzinski 1947-48, R Kubelík 1950-53, F Reiner 1953-…

Després d’un període inicial, en foren directors principals, successivament, Hans von Bülow  1887-95, Arthur Nikisch 1895-1905 i Wilhelm Furtwängler  1905-1954, que aconseguiren de l’orquestra l’homogeneïtat i la precisa coordinació entre els músics que l’havien de fer famosa Del 1885 al 1911, a banda de la temporada normal, interpretà anualment un cicle de concerts d’estiu a la localitat de Scheveningen Països Baixos A la postguerra,  Herbert von Karajan  1954-1989 intensificà la projecció mundial de la formació gràcies a l’ambició de les interpretacions, una certa teatralitat i una acusada…

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys En aquesta…

El 14 de gener de 1935 l’Orquestra Simfònica de Montreal oferí el seu primer concert, amb Rosario Bourdon com a director Poc després, Wilfrid Pelletier n’esdevingué el primer director artístic i creà les Matinals Simfòniques per a la Joventut i els Concerts d’estiu El 1940 Defauw substituí Pelletier Durant aquesta dècada, prestigiosos directors convidats estigueren al capdavant de l’orquestra, com Ch Munch, B Walter, G Enescu, I Stravinsky, L Bernstein o O Klemperer, entre d’altres En deixar el càrrec Defauw el 1957, I Markevitch assumí la direcció artística de la formació, que traspassà a Z…

El succeí 1905-42 Frederick Stock, el qual contribuí decisivament a consolidar-la Posteriorment en foren directors D Defauw 1943-47, A Rodzinski 1947-48, R Kubelik 1950-53, F Reiner 1953-63, J Martinon 1963-68 i GSolti 1969-1992, que donà a l’orquestra un nivell que la situà entre les quatre o cinc primeres a escala mundial i que fou substituït per DBarenboim PBoulez n'és el director convidat principal