Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
planta
Arquitectura
Gràfic amb finalitats més tècniques que artístiques que representa, vist des de dalt i a una escala preestablerta, un aspecte ideal d’una construcció o d’una seva part, amb les característiques geomètriques i dimensionals dels seus elements.
S'obté per secció d’un determinat nivell de la construcció normalment del sòl o de cadascun dels pisos amb un pla horitzontal on també es representan en projecció ortogonal els elements no intersectats
transposició
Matemàtiques
En una matriu, canvi de les files per les columnes.
Així, la matriu es transforma per transposició en El determinant d’una matriu quadrada és invariant per transposició Una matriu en què la inversa és igual a la transposada, és anomenada ortogonal aquestes matrius representen els moviments lineals que conserven distàncies, angles i productes escalars
sistema biicònic
Matemàtiques
Sistema de representació dels punts i de les figures de l’espai per mitjà d’altres figures dibuixades en un pla.
En aquest sistema hom fixa dos punts de vista, cadascun dels quals és determinat per la seva projecció ortogonal sobre el pla de dibuix i una circumferència que té per centre aquesta projecció, i per radi, la distància del punt de vista al pla Hom determina un punt qualsevol de l’espai per les seves dues projeccions sobre el pla, una des de cada punt de vista Aquest sistema de representació permet de fer dibuixos estereoscòpics
Olbia de Provença
Ciutat
Ciutat grega antiga del terme municipal de Hyères (Provença).
Es tracta d’una subcolònia massaliota, fundada poc després de la meitat del s IV aC com a escala de navegació cap a Itàlia i enclavament militar contra els pirates salis i lígurs El nom d’Olbia ‘feliç’,‘afortunada’ li fou donat com a signe de bon auguri De petites dimensions 2,7 ha, té la forma d’un quadrat emmurallat de 165 m de costat i una estructura urbanística ortogonal La seva ocupació continuà en època romana
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
pla d’Almatà
Jaciment arqueològic
Jaciment d’època islàmica situat al N de la ciutat de Balaguer.
Ocupa una extensa planura de 27 ha i està protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat ortogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats del segle XI Hom hi trobà també restes d’un cementiri islàmic
Saint-Blaise
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro al terme municipal de Saint-Mitre-les-Remparts (Provença).
És situat a l’oest de l’estany de Berre, sobre un esperó rocós de 5,5 ha Ocupat des del s VII aC fins al s III aC, probablement fou un centre d’explotació de salines i d’intercanvi comercial Al s II aC experimentà una important reorganització, amb la construcció d’una muralla de tipus grec i l’establiment d’una xarxa viària quasi ortogonal El lloc sembla haver estat destruït entorn del 120 aC durant la conquesta romana de la Narbonesa
Cnidos
Ciutat
Antiga ciutat de Cària (Àsia Menor), a l’extrem de la península del Quersonès Cnídic.
Fundada pels doris, creà colònies a les illes eòliques i tingué una factoria a Naucratis Egipte Passà a dependre dels perses 540 aC, i durant el sV aC fou aliada d’Atenes Formà part de l’imperi d’Alexandre i de diversos regnes hellènics, fins que es convertí en ciutat lliure dins la província romana d’Àsia 129 aC Segons que sembla per les restes conservades, la ciutat era de planta ortogonal Prop de Cnidos, l’atenès Conó destruí l’esquadra manada per l’espartà Pisandre 394 aC
antena col·lineal
Antena constituïda per l’agrupació longitudinal de diverses antenes de tipus dipol, amb la finalitat d’augmentar-ne el guany.
Utilitzada habitualment en les estacions base de telefonia mòbil, consta d’un tub longitudinal que actua com a radom, a l’interior del qual s’agrupen un conjunt de dipols de mitjana longitud d’ona, interconnectats de forma adient per tal de configurar un diagrama de radiació directiu i ortogonal a l’eix de l’antena Valors habituals de guany en la banda de freqüències de GSM són d’entre 6 dBi i 11 dBi per a antenes amb dimensions longitudinals d’entre 1,2 i 3,3 m, respectivament
DVB-T
Electrònica i informàtica
Senyal DVB quan es distribueix per antenes terrestres.
En aquest cas, s’empra el multiplexatge en COFDM codificació ortogonal per multiplexat en freqüència, un sistema basat en la transmissió de nombroses portadores que permet reduir l’efecte de rebots de les ones electromagnètiques en els edificis i corregir els errors de transmissió modulació El DVB-T codifica el senyal d’acord amb l’estàndard MPEG2, que incorpora, a més del senyal de vídeo amb una qualitat d’imatge similar al videodisc, la possibilitat de tenir més canals d’àudio, utilitzables tant per a transmetre en diversos idiomes, com per a augmentar la fidelitat o…