Resultats de la cerca

Anà a la península Ibèrica acompanyant el monjo Bernat , futur arquebisbe de Toledo Elegit bisbe d’Osma 1109, succeí Bernat a la seu toledana 1125, on organitzà una escola de traductors que féu accessibles l’astronomia, la física i les matemàtiques dels àrabs

Progressista ardorós, participà en la rebellió de la caserna madrilenya de San Gil 1866 i hagué d’emigrar Fou un dels caps de la revolució de setembre del 1868 Ministre de foment en el govern del duc de la Torre, decretà la llibertat d’ensenyament, suprimí les facultats de teologia i assajà d’organitzar un ensenyament de coneixements pràctics tècnics, agraris Ministre de justícia el 1869, introduí el matrimoni civil i l’organització del jurat President del consell el 1870, fou el ministre més fidel i més eficaç d’Amadeu I Establí el servei militar obligatori i fundà el banc hipotecari…

Dominic, fou general de l’orde 1518, confessor de Carles I, bisbe d’Osma i arquebisbe de Sevilla 1539 Assolí una gran influència i arribà a presidir el Consell d’Índies i el de la Croada Tramità el plet de la família Colom, féu costat a Bartolomé de Las Casas i s’oposà a l’expulsió dels moriscs Inquisidor general 1545, tractà de suavitzar els processos de la inquisició, però no ho aconseguí

Bisbe de Ciudad Rodrigo 1514-23, d’Osma 1522-24, de Santiago de Compostella 1524-34 i de Toledo 1534-45 cardenal des del 1531 i inquisidor general 1539, després d’haver estat conseller de la inquisició 1539 President del consell de Castella 1524-39 i de la chancillería de Valladolid, presidí les Corts de Madrid 1528 en les quals fou jurat Felip II, i algunes vegades fou governador general en absència de Carles V

Establert a Castella ~1533, s’installà definitivament a Valladolid És, amb ABerruguete, el representant principal de l’escola escultòrica castellana del segon terç del s XVI Autor del Santo Entierro 1539 Museo Nacional de Escultura, Valladolid, el retaule de l’església de La Antigua de Valladolid 1545-62, el de Burgo de Osma 1550-54, el de l’església de Santa María de Medina de Rioseco 1557 i el Santo Entierro de la catedral de Segòvia 1571

Defensà l’Església visigòtica de les excessives ingerències franques Arribà a formulacions poc clares sobre la figura de Crist adopcionisme , en què trobà una ferma oposició per part de Beat de Liébana , que escriví, juntament amb el bisbe Eteri d’Osma, l’ Apologeticum adversus Elipandum  786, obra en què acusa directament Elipand d’heretge Posteriorment, Elipand defensà les seves tesis al Concili de Frankfurt 794, en una memòria dirigida als bisbes hispans, i al Concili d’Aquisgrà 800, en què s’enfrontà amb Alcuí de York

Passà d’un període expressionista Lector de Dostojevskij , sota la influència d’E Munch, a un període cubista Dona amb tapís i Dona amb cap de brau , obra molt picassiana i arribà a una síntesi dins un surrealisme molt personal En la seva darrera etapa pintà paisatges realistes La seva importància com a pintor d’avantguarda ultrapassà l’àmbit nacional

Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat

Després d’estudiar a Salamanca i d’obtenir una canongia a Sevilla, passà a formar part de la inquisició de Toledo fins el 1543, que fou destinat al Consell d’Índies poc després anà a Nova Espanya com a visitador del virrei, inquisidor apostòlic i promulgador de les “lleis noves” contra els comenderos 1544-47 De tornada a Espanya, ocupà les cancelleries de Granada 1557 i Valladolid 1559 i la presidència del Consell d’Índies 1564 el rei li atorgà els bisbats d’Osma 1567 i Plasència 1578

Originari de la província de Sòria, es formà a la catedral d’El Burgo de Osma En aquesta ciutat publicà la seva contribució a la teoria musical de l’època, el tractat Vergel de música spiritual, speculativa y activa, del qual muchas diversas y suaves flores se pueden coger 1570 L’obra, que havia estat enllestida l’any 1559, aborda els temes habituals en la major part dels tractats ibèrics del cinc-cents el cant pla i la música mensural Moltes parts són plagis del llibre primer de la Declaración de instrumentos musicales 1555, de Juan Bermudo