Resultats de la cerca

Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia

En possessió d’un robust llenguatge simbolista, sota el signe d’un Modernisme experimental, fou capdavanter del grup literari Fyrtiotal ‘Grup dels anys quaranta’ Entre les seves obres hi ha Postum ungdom ‘Joventut pòstuma’, 1942, Mannen utan väg ‘L’home sense sendera’, 1942 i Vinteroffer ‘Sacrifici d’hivern’, 1954

Fundador i primer secretari de la Lliga Regional, a Manresa El 1890 li fou confiada la direcció del Setmanari Català Intervingué molt activament en l’organització de l’assemblea que acordà les Bases de Manresa La seva obra és recollida en un volum pòstum Escrits de Lluís Espinalt i Padró 1895

Amic de Maquiavel, d’idees republicanes, participà en la conjura del 1522 contra el cardenal Giulio de Mèdici Exiliat a França, es posà al servei de Francesc I i d’Enric II Conreà diversos gèneres imitant els clàssics Antígona 1533, La coltivazione , la seva millor obra, 1546, Girone il Cortese 1548, La Flora 1556, Avarchide pòstum, 1570

Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de les seves Poesie

Pel càrrec que tenia, viatjà per tota la península Ibèrica, i a Lisboa embarcà cap a les Índies La seva obra, de la qual hom féu un recull pòstum, Lettere edite e inedite 1855, palesa l’excellent cultura humanística de l’autor amb dots molt aguts d’observació, hi són analitzats els contactes entre llengües indoeuropees i el sànscrit

Fou director general de la Federació Catalana de Golf durant vint anys 1985-2005 i secretari del Camp Públic Golf Sant Joan Després de la seva mort, se li dedicà un torneig de golf interterritorial sub-25 i la federació creà el Trofeu Santi Ollé A títol pòstum, rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Golf

Participà en la revolta alida d’al-Ḥusayn ibn ‘Alī ibn al-Ḥasan i, després de la seva derrota prop de la Meca 786, es refugià al Magrib Sotmeté diverses tribus no musulmanes i governà un territori que comprenia Tremissèn i la regió de Tànger El seu fill pòstum i successor, Idrīs II 791-828, traslladà la capital a Fes

Establert a Catalunya, fou conegut per la seva gran afició a les parelles reproductores de coloms esportius Començà en aquest món al Club Santa Eulàlia i Collblanc-Torrassa, de l’Hospitalet de Llobregat, que posteriorment presidí durant més de deu anys Participà en concursos d’arreu de Catalunya i fou distingit a títol pòstum amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Llicenciat en dret i doctor en lletres, entre el 1880 i el 1884 collaborà en diverses revistes parisenques amb articles de crítica literària i amb poesies Després es dedicà gairebé exclusivament a l’estudi de la cançó popular Le romancero populaire de la France , pòstum 1904, té un gran interès per a la cançó catalana, tot i que els seus mètodes han estat superats