Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
binadora
Agronomia
Eina o màquina emprada per a binar; sol ésser una variant d’aixada o una arada de pales petites.
També són emprades com a binadores conreadores proveïdes de peces de treball pues o discs dentats disposades per a aquesta feina
Els erinacèids: eriçons
Àrea de distribució mundial de la família dels erinacèids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Els erinacèids representen la família més primitiva dels insectívors sense cec lipotifles i constitueixen un grup molt homogeni Se’n coneixen exemples fòssils de l’Eocè durant aquest període, i fins a finals del Miocè o principis del Pliocè, habitaren Amèrica del Nord, on es van extingir Habiten Europa des de finals de l’Eocè, Asia des de l’Oligocè i Àfrica des del Miocè Són representats per dues subfamílies els equinosoricins i els erinacins La primera inclou quatre gèneres del SE d’Àsia i es…
batidor
Pinta llarguera amb pues espesses i amples.
paratrama
Indústria tèxtil
Mecanisme del teler mecànic que el para automàticament en trencar-se o acabar-se la trama continguda en la llançadora.
Pot ésser lateral o central El paratrama lateral , situat entre el voraviu i el calaix de llançadora, és format per una forquilla, articulada pel seu centre a l’extrem de la palanca de parada del teler i proveïda en un extrem d’un ganxo que contrapesa les pues verticals de l’altre extrem El fil de trama que resta entre el voraviu del teixit i la llançadora empeny les pues de la forquilla i alça el ganxo, però quan no hi ha fil, el ganxo no s’aixeca i és pres per una palanca oscillant anomenada martellet , que arrossega el ganxo, la forquilla i, amb aquesta, la palanca d’aturada del teler…
escarificadora
Construcció i obres públiques
Agronomia
Màquina emprada per a escarificar un terreny.
Consisteix en un bastiment metàllic que va muntat a la part posterior d’un tractor o d’una màquina d’obres públiques i que duu, al seu darrere, una o més pues o ungles que remouen el terreny
Ramon Farguell i Montorcí
Història
Inventor, dit el Maixerí.
Entre els anys 1790 i 1795 construí la cèlebre màquina de filar anomenada berguedana o maixerina , màquina que, amb les seves 130 pues, avantatjava la de Hargreaves, que només en tenia 40, fet que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana