Els erinacèids: eriçons

Àrea de distribució mundial de la família dels erinacèids.

Maber, extret de J.E. Webb et al., 1979.

Els erinacèids representen la família més primitiva dels insectívors sense cec (lipotifles) i constitueixen un grup molt homogeni. Se’n coneixen exemples fòssils de l’Eocè; durant aquest període, i fins a finals del Miocè o principis del Pliocè, habitaren Amèrica del Nord, on es van extingir. Habiten Europa des de finals de l’Eocè, Asia des de l’Oligocè i Àfrica des del Miocè.

Són representats per dues subfamílies: els equinosoricins i els erinacins. La primera inclou quatre gèneres del SE d’Àsia i es caracteritza perquè presenta un pelatge més o menys nu, sense pues, paladar ossi sense fenestració o amb fenestracions molt petites, tres incisives inferiors i pelvis molt retreta, amb tuberositats isquiopubianes perllongades cap endarrere. Els erinacins comprenen tres gèneres, caracteritzats per la presència de pues, paladar ossi amb fenestracions grans, dues incisives inferiors i pelvis ampla. Es distribueixen per Europa, Àfrica i Àsia. A la península Ibèrica, la família és representada per un gènere, Erinaceus, amb dues espècies, l’eriçó fosc (E. europaeus) i l’eriçó clar (E. algirus), ambdues presents als Països Catalans.