Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
Meüll
Poble
Poble del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat al NW del poble de Mur.
La parròquia de Sant Martí era de la jurisdicció del paborde de Mur
castell d’Aguilar

Restes del castell d’Aguilar (Aguilar de Segarra)
© C.I.C. - Moià
Fortificació del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
Només resten algunes filades de murs de bons carreus arrapades a la roca Una bona part de la pedra dels murs va servir per a reedificar l’església i la rectoria cap al 1830 El castell formava un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Andreu i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV Aquest castell fou propietat de la família Cervera, que tenia al lloc uns castlans o cavallers cognomenats Aguilar, els quals tenien per missió la defensa i la tutela immediata del lloc El domini dels Cervera és documentat des del 1128 fins a la fi del segle XIV Posteriorment se'n…
el Guix
Barri
Barri del municipi de Manresa (Bages), al NE de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages, que pren el nom d’una antiga masia.
Al s XIII era del paborde de Manresa Als ss XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera
Castell de Talarn (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell era situat en una antiga quadra del castell de les Pallargues que forma en l’actualitat una partida, amb algunes masies deshabitades, a ponent del terme municipal, al nord de Mont-roig El 1047 Bernat i Gerberga tenien ja propietats a la quadra de Talarn Segons documentació de Solsona, el 1112 Bernat Evall i la seva muller Lluciana, castlans o feudataris del lloc, cediren el castell de Talarn a Santa Maria de Solsona Un pergamí del mateix arxiu de Solsona, de l’any 1115, dóna notícia que foren Bertran i Engèlsia els qui donaren el castell de Talarn, que havien comprat a Bernat…
Beniure

Beniure (Sant Esteve de la Sarga)
© C.I.C. Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a 2 km del poble a l’E, al vessant septentrional del Montsec d’Ares.
L’església de Santa Creu depèn de la parròquia de Moror Antigament fou del paborde de Mur i des del s XVII de la baronia de Castellnou
Moscari
Poble
Poble (moscariencs) del municipi de Selva de Mallorca (Mallorca) a l’est de la vila, vora el límit amb el terme de Campanet.
Antiga alqueria islàmica, fou possessió, amb el Repartiment, del paborde de Tarragona La seva església Santa Anna, parroquial des del 1913, antiga vicaria in capite , fou construïda en 1660-69
Santa Susanna dels Comdals del mas Suanya (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc dels Comdals No passà de capella rural Primerament depengué dels comtes de Barcelona, després passà a dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat i finalment del paborde de Manresa El nom dels Comdals s’ha perdut actualment en aquest indret que té el nom del mas Suanya, que és una contracció de Susanna L’església s’aixecava dins una propietat comtal que és documentada amb diversos noms el vinyer Pallarès ei 1017, el Palou el 1039 el nom definitiu el trobem el 1294, quan l’església és citada com a Santa Susanna…
Sant Pere dels Arquells (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquesta església, ara una simple parròquia, es troba a la part més baixa del poble del mateix nom, prop del riu d’Ondara Avui es presenta com un edifici gòtic, bastit al segle XIV i reformat posteriorment, que no conserva traces de l’estructura romànica original Fou durant l’edat mitjana un priorat canonical o pabordia filial de Santa Maria de l’Estany Bages Els seus orígens són ben coneguts i s’han de posar en relació amb la voluntat del senyors del castell de Rubinat, els Òdena, que impulsaren la fundació dins el terme d’aquest castell del priorat dels Arquells L’església de Sant Pere ja…
Marc Martí i Totxo
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1564 fou comissionat per anar a Constantinoble a rescatar captius menorquins, que els turcs havien embarcat arran del saqueig de Ciutadella El considerable èxit de l’empresa li valgué la dignitat de paborde, que exercí des del 1567
Castell de la Pineda (Vila-Seca de Solcina)
Art romànic
Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona L’any 1230 Guillem de Tarragona llegà en…