Resultats de la cerca

Llicenciada en INEFC i especialista en Activitat Física Adaptada, inicià la seva etapa d’entrenadora collaborant amb la Federació Catalana de Minusvàlids el 1990 Fou entrenadora de ciclistes amb paràlisi cerebral i responsable de voluntaris a la secció de ciclisme dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou seleccionadora de ciclisme de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals 1994-96 És directora tècnica del Club Esportiu Aura de Paràlisi Cerebral És coautora d’alguns llibres, com ara Activitat física adaptada 2001 o El joc i els alumnes amb discapacitat 2011

Enfronta dos equips de set jugadors Es practica únicament en categoria masculina, per jugadors amb paràlisi cerebral amb una afectació mitjana o lleu Els equips han de tenir un nombre mínim de jugadors amb paràlisi cerebral mitjana per tal de garantir que no tots els llocs siguin ocupats per jugadors amb paràlisi cerebral lleu El 1984 formà part del programa dels Jocs Paralímpics de Nova York per primera vegada A Catalunya està regulat per la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, que organitza anualment una Lliga, els Campionats de Catalunya i el Trofeu…

S’inicià en l’arbitratge de boccia en l’àmbit català l’any 1995, i en l’espanyol, l’any 1997 Combinà l’arbitratge amb l’entrenament i formà part del cos tècnic de la selecció espanyola 1993-96 Com a entrenadora, participà en els Campionats d’Europa i del Món d’aquells anys, i en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Fou àrbitra membre de les federacions catalana i espanyola d’esports per a paralítics cerebrals i també presidenta del Comitè Nacional d’Àrbitres i Jutges de Boccia i Eslàlom Àrbitra internacional des del 2002, exercí en els Jocs Paralímpics i els Campionats del Món…

Fundat el 1996 com a Club Esportiu Aspace, els seus orígens es remunten al 1989, quan es constituí com a secció esportiva dins l’Associació Paràlisi Cerebral ASPACE Promogué i impulsà la fundació de la Federació Esportiva Catalana per a Paralítics Cerebrals i treballà activament perquè es reconegués l’esport de les persones discapacitades Fou el primer club, i durant molt temps l’únic de Catalunya, que no depengué de cap entitat de caràcter assistencial Practica esports federats com ara boccia, eslàlom en cadira de rodes, atletisme i natació, i promou la participació en lligues…

La doma clàssica és la modalitat hípica que es contempla com a esport paralímpic Des dels Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 forma part del programa de competició, en la qual tots els esportistes participen conjuntament –independentment del tipus de discapacitat que presentin, dividits en quatre classes en funció d’una valoració establerta sobre les capacitats funcionals de cada persona A Catalunya, la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals realitza grups d’entrenament i ha adaptat un reglament de competició La Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Deficients…

El 2005 la Federació Internacional de Societats de Rem FISA n’organitzà les primeres competicions internacionals Debutà com a esport paralímpic en els Jocs de Pequín 2008, on es disputaren proves de 1000 m en quatre categories Dues d’individuals, masculina i femenina, reservades a remers amb mínima funcionalitat de tronc o sense una per a embarcacions de dos remers amb moviment de tronc, però sense la força necessària a les extremitats inferiors per a fer lliscar el seient i propulsar l’embarcació, i una altra per a quatre tripulants que poden fer lliscar el seient de l’embarcació amb la…

Homes i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi cerebral lleu, competeixen en l’especialitat de floret, sabre o espasa, tant de manera individual com per equips, a partir d’un reglament internacional, les normes del qual no difereixen de les de l’esgrima convencional, tret dels aspectes relatius a la distància que hi ha entre els tiradors La cadira de rodes dels competidors es troba fixada al terra mitjançant unes guies que no impedeixen el moviment del cos, per tal de proporcionar major mobilitat als braços Per a compensar la falta de mobilitat, els tiradors arriben a desenvolupar…

Les faltes i els errors es penalitzen i poden arribar, fins i tot, a la desqualificació L’eslàlom s’encarrega de crear problemes de manera artificial girs, canvis de direcció, rampes, etc, que exigeixen a l’esportista coordinació, tècnica i rapidesa Es divideix en nou categories diferents en funció del grau de discapacitat dels esportistes quatre categories que diferencien l’especialitat masculina de la femenina i que utilitzen cadira de rodes manual D2, D3, D4 i D5, i una última categoria mixta D1 que agrupa els esportistes amb un nivell de discapacitat més gran que es desplacen en cadira de…

Els regatistes amb discapacitat física, visual o ceguesa competeixen en la classe sónar o skud, en embarcacions de 7 m amb tripulacions mixtes formades per dos o tres esportistes, i en la classe 24mR, que és una embarcació individual per a proves masculines i femenines Hi ha lleugeres modificacions pel que fa a l’equipament, així com pel que fa al sistema de puntuació, segons el nivell de discapacitat, la qual cosa permet que esportistes amb diferents tipus de discapacitats competeixin junts Fou esport d’exhibició als Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i des dels Jocs de Sydney 2000 forma part…

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats El tennis de taula paralímpic és practicat per persones amb discapacitat física i paràlisi cerebral Es pot competir dempeus i amb cadira de rodes Hi ha proves individuals, per equips i open, tant en categoria masculina com femenina Els esportistes competeixen dividits en deu classes en funció del grau de discapacitat Segueix les mateixes normes que les de la Federació Internacional de Tennis de Taula, amb petites modificacions per als esportistes amb cadira de rodes, com ara que els participants poden subjectar la cadira per…