Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
frontoparietal
Anatomia animal
Dit de la sutura articular entre l’os frontal i els dos ossos parietals.
malesherbiàcies
Botànica
Família de parietals que comprèn unes 25 espècies herbàcies o subarbustives pròpies dels Andes.
cova d’Altamira
Representació d’un bisó a les parets de la cova d’Altamira
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Cova
Cova situada prop de Santillana del Mar, Cantàbria. Forma part d’un dels conjunts més importants fins ara coneguts de pintures rupestres del Paleolític superior.
Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de manera…
xantotricals
Botànica
Ordre de xantofícies de tal·lus filamentós i de cèl·lules uninucleades, amb fisoides i plasts parietals discoides.
Les parets cellulars són constituïdes per dues peces encaixades i compartides amb les cèllules contigües El gènere més comú és Tribonema
violàcies
Botànica
Família de parietals de distribució cosmopolita, integrada per unes 900 espècies de plantes herbàcies o llenyoses.
Presenten fulles generalment simples, alternes i estipulades, amb flors hermafrodites, zigomorfes o actinomorfes, pentàmeres i d’ovari súper unilocular, solitàries o disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en càpsula loculicida o rarament en baia Violàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Viola sp viola , violeta Viola alba viola alba Viola canina viola canina Viola odorata viola d’olor, viola vera Viola sylvestris viola boscana Viola tricolor pensament silvestre Viola wittrockiana pensament de jardí, pensament
volta

Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…
obèlion
Antropologia física
Punt craniomètric de la sutura sagital, en la intersecció amb la línia transversal que uneix els dos forats parietals.
caricàcies
Botànica
Família de parietals integrada per unes cinquanta espècies de plantes arbòries de tronc suculent pròpies de l’Amèrica tropical.
Presenten fulles grosses i palmades i flors unisexuals, actinomorfes i pentàmeres disposades en inflorescències axillars les masculines, amb una corolla llarga tubular i deu estams concrescents amb ella les femenines, més curtes, amb els estils lliures i l’ovari unilocular Els fruits són en baia Algunes caricàcies, com el papaier Carica papaya , són conreades pels seus fruits comestibles
lambda
Antropologia física
Punt craniomètric sagital situat a la zona de confluència de la sutura sagital i la lambdoïdea, entre els parietals i l’occipital.