Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra. No tenen forat pineal ni os premaxil·lar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada.
Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns; molts són arborícoles i grimpadors. El cap i el tronc són deprimits. Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques. La cua és gruixuda. Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats. La pupil·la és vertical i finíssima a plena llum en les formes nocturnes. Malgrat els seus hàbits nocturns, els ulls, molt grossos, els permeten caçar a la vista. Les parpelles són foses i constitueixen una finestra transparent, de manera que els ulls semblen permanentment oberts, com els de les serps. Tenen una gran capacitat per a canviar de color, o almenys per a variar-ne la intensitat segons les condicions fisiològiques de l’individu o segons les condicions ambientals. Emeten sons peculiars fent petar la llengua contra el sostre bucal. Els ous, en nombre molt petit (un o dos), són de closca calcària dura i els dipositen adherits a parets i esquerdes. El seu desplaçament és sorprenent: els seus dits adhesius, els donen una fermesa tal de subjecció que els permet de recórrer substrats verticals i sostres. Les nostres espècies, com altres de la família, són molt antropòfiles i es deixen dispersar fàcilment pels medis de transport habituals en l’home.