Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
silvicultura
Silvicultura
Ciència que estudia el conreu dels boscs i llur aprofitament racional.
La silvicultura, molt relacionada amb la botànica, l’ecologia, l’entomologia, l’economia, la fitopatologia, etc, s’ocupa també de prevenir els incendis forestals o de limitar-ne els efectes, regula activitats tals com la pastura i, alhora que defensa al màxim els boscs naturals, n’impedeix les explotacions abusives
bestiar boví

Bestiar boví
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Bestiar integrat per bous, vaques i vedells, i en general per qualsevol representant domèstic de la subfamília dels bovins; des del punt de vista de la ramaderia, és el bestiar més important.
S'adapta a diferents tipus d’explotació intensiu o totalment estabulat, extensiu o en règim de pastura, i mixt o semistabulat L’alimentació d’aquest bestiar es basa en farratge verd o ensitjat i en pinsos composts Les malalties més freqüents que pateix són la glossopeda, la brucellosi, la mastitis i la tuberculosi
defens
Dret
A Andorra, acció de privar que el bestiar públic pugui pasturar en un predi o, en tot cas, que pugui pasturar sense pagar indemnització.
Des del 1893 el Consell de les Valls tendeix a posar les terres en defens o en guarda i sostreure-les, per tant, al dret de pastura per tal que llurs posseïdors ascendeixin a la plena propietat Una forma de defens és la declaració d’un bosc públic com a bosc de vedat
kabardí | kabardina
Etnografia
Individu d’un poble que habita l’actual República dels Kabardins i dels Balkars.
Els kabardins tenien relació originàriament amb els adigués adigué, poblaren les regions de Kuban’ i les costes orientals de la mar Negra, es dedicaven a la pastura i a l’agricultura i als ss XIII-XIV emigraren cap a l’est Mantingueren relacions amb la cultura russa i foren incorporats a l’imperi el 1774
bestiar cabrú
Ramaderia
Bestiar integrat per cabres, bocs i cabrits.
El bestiar cabrú, poc productiu però molt resistent, és explotat en regions muntanyoses i pobres, i va lligat a una agricultura de caire extensiu És criat normalment en règim de pastura, bé que també s’adapta a l’estabulació Les malalties més freqüents que l’afecten són la febre de Malta, la caquèxia aquosa, diverses enterotoxèmies i la glossopeda
ovella
Heràldica
Representació heràldica de l’ovella, que es diferencia del moltó perquè pastura.
devesa
Història
Extensió de terra vedada i, generalment, closa, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya.
Té origen en la reconquesta peninsular, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades Podia ésser de propietat privada o d’explotació comunal Durant el s XVIII, època d’expansió agrícola a la Península, moltes deveses foren dedicades a conreus Tanmateix, encara avui la devesa és un element característic del paisatge rural d’Extremadura i de les terres de la frontera del Duero
Angoumois
Regió de la França atlàntica, avui compresa aproximadament dins els límits del departament de Charente.
Drenada pel riu Charente, té dues parts ben diferenciades al nord-est, d’economia ramadera i de pasturatge, que ha originat indústries derivades, i les terres pobres del sud, dedicades a la pastura de xais Vora el Charente, la principal activitat econòmica és l’explotació vinícola, amb centres de destillació com Cognac La part nord-oriental de l’Angoumois és de llengua occitana La història de la regió restà identificada amb la del comtat d'Angulema
prat

Els prats són ecosistemes molt menys complexos que l’alzinar o la brolla
© Fototeca.cat-Corel
Agronomia
Geobotànica
Zootècnia
Terreny cobert d’herba, sovint amb predomini de vegetals graminoides.
Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home
Un incendi destrueix 700 hectàrees a Mallorca
Els bombers aconsegueixen controlar un incendi de grans proporcions que des de divendres ha cremat 700 hectàrees als municipis mallorquins d’Artà i Capdepera Els alcaldes dels municipis afectats i la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, consideren que podria ser un sinistre provocat, al darrere del qual hi podria haver pagesos i ramaders de la zona interessats a aconseguir noves àrees de pastura És un dels pitjors incendis que ha afectat Mallorca els darrers cinc anys