Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
cetoacidosi diabètica
Patologia humana
Complicació aguda de la diabetis insulinodependent caracteritzada per una acumulació de cossos cetònics a l’organisme.
Secundària a un trastorn del sistema hormonal que regula la glucèmia en què una deficiència d’insulina es combina amb un augment de glucagó i altres hormones d’acció contrària a la insulina, provoca una hiperglucèmia amb cetosi i acidosi metabòlica N'actuen com a factors desencadenants les infeccions, errors en la insulinoteràpia, els infarts aguts de miocardi i, en general, qualsevol altra situació patològica que indueixi una reacció hormonal glucagó, catecolamines i cortisona que incrementi la glucèmia tot provocant una mobilització de la glucosa hepàtica davant d’un dèficit…
anèmia ferropènica
Patologia humana
Anèmia caracteritzada per la disminució o absència dels dipòsits de ferro a l’organisme, baixa concentració sanguínia de ferro, baixa saturació de transferrina i baixa concentració de l’hemoglobina o de l’hematòcrit.
És el tipus d’anèmia més freqüent en la població general, i la deficiència nutricional més comuna a tot el món Les causes d’anèmia ferropènica més freqüents són un augment de la utilització del ferro per gestació, alletament o creixement corporal ràpid en la infància, les pèrdues fisiològiques durant la menstruació o pèrdues patològiques com hemorràgies i les alteracions en l’absorció del ferro per dietes insuficients o per trastorns de l’absorció Una anèmia ferropènica lleu pot no presentar símptomes Si aquesta és més accentuada, és freqüent presentar irritabilitat, cansament,…
El que cal saber del mieloma
Patologia humana
El mieloma és un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que assoleixen característiques canceroses, proliferen exageradament en la medulla òssia que ocupa l’interior d’alguns ossos i elaboren substàncies proteiques generalment anormals Com que els focus tumorals són diversos, aquesta malaltia s’anomena mieloma múltiple Entre les manifestacions més habituals, i sovint inicials, en destaquen els dolors ossis i també les fractures patològiques dels ossos envaïts pel tumor, que són tan fràgils que es poden trencar a causa del més petit traumatisme Per això, sempre que hi hagi…
aspiració
Evacuació mitjançant l’aspirador de secrecions normals o patològiques, especialment de l’arbre bronquial.
Hom hi recorre normalment després d’efectuada una anestèsia, o en el cas dels nadons o prematurs que acusen la presència de líquid àmnic, meconi o restes d’aliments a les vies respiratòries també durant les intervencions quirúrgiques, per tal d’evacuar la sang o els líquids biològics que inunden el camp operatori o per tal d’eliminar una colleció purulenta
fibrosi quística
Patologia humana
Afecció metabòlica hereditària amb caràcter recessiu, caracteritzada per l’anormalitat de les secrecions de les glàndules exocrines.
L’excés de mucositats secretades obstrueixen les vies fins i tot els intestins, els bronquis i els conductes pancreàtics, i els nivells de sodi i clor de la suor augmenten constantment Se sol presentar a la infantesa i es manifesta per manca de creixement, infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i emfisema El 1989 hom aconseguí d’identificar el gen l’alteració del qual és responsable de la fibrosi quística, localitzat en el cromosoma 7 Aquest gen alterat dona lloc a la producció d’una proteïna defectuosa, que encara no ha estat identificada, tot i que, per mitjà de procediments…
evacuar
Biologia
Expel·lir naturalment o artificialment (matèries excrementícies o patològiques) per una part qualsevol de l’organisme.
electroencefalografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Obtenció de l’electroencefalograma i estudi de les seves característiques en condicions normals i patològiques.
Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la neurosi de…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
Tumor maligne d’os
Patologia humana
Definició Hom defineix el tumor maligne d’os com a un conjunt de cèllules provinents dels diversos teixits que formen l’estructura òssia que, en un moment determinat i per causes desconegudes, experimenten una alteració del material genètic i es comencen a reproduir anormalment Les cèllules que componen el tumor maligne, observades al microscopi, presenten característiques diferents a les del teixit que els donà origen Solen ésser més grans, de formes irregulars i amb un nucli també més gran Alhora, són molt actives, es reprodueixen a un ritme accelerat i formen una massa de límits imprecisos…