Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
governació de Morella
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern o partit , o corregiment de Morella Des del començament fou regida per governadors militars Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola En fou el primer corregidor 1712 el marquès d’Ytre Comprenia les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat excepte la Serratella, l’Alcalatén excepte l’Alcora i una part de l’Alt Millars, de l’Alt Palància, del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i de la Plana Alta les coves de Vinromà Fou suprimida el 1833, amb motiu de la divisió provincial
Andreu Bertran
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1416-20, 1431-33) i de Girona (1420-1431).
D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist
Vicent Monsonís i Andreu
Cinematografia
Director de cinema, conegut amb el pseudònim de Monso.
Rebé el primer premi de realització en vídeo Estudiants del Nord de Califòrnia pel curtmetratge Search Enlightment 1985, del qual fou coautor del guió, director i actor principal Ha dirigit també els curtmetratges Els tres alpins 1992 i Un dia en la vida de Ulises Casebier 1993-1994 L’any 2002 estrenà el llargmetratge Dripping , el qual rebé una menció especial del jurat del Festival Internacional de Cine de Comèdia de Peníscola Ha estat guionista de diversos textos dramàtics, promocionals, documentals, infantils, concursos i entreteniments, i president de l’Associació Valenciana…
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls anomenats…
Guillem de Vic i dels Arcs
Història
Política
Diplomàtic.
Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella
el Baix Maestrat

Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló, una de les dues en què es divideix el Maestrat.
La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…
Guillem Olomar
Història
Diplomàtic.
El 1278 era batlle de Peníscola, i en 1308-09 jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En 1311-12 assistí al concili de Viena del Delfinat com a ambaixador reial amb Pere Boïl i d’Aragó per demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, aleshores suprimit El 1316 Jaume II l’envià prop del papa a Roma, on actuà amb Vidal de Vilanova Conseller de l’infant Alfons, l’acompanyà a Sardenya amb 200 ballesters, 500 peons i 500 remers en l’expedició contra els pisans 1323 Envià al rei una interessant informació de…
Berenguer de Cardona
Història
Mestre del Temple a Catalunya-Aragó.
Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I 1274 el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d’Anjou 1290 Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d’Alagó 1293 El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i Fraga en canvi…
Joan de Borja i Enríquez
Història
Duc de Gandia.
Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de…
Jerónimo de Ocón
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1410-25).
Sembla que era d’origen aragonès i que fou monjo de Subiaco Des del 1398 era a la cort papal d’Avinyó Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d’Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d’Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417 Es retirà de l’obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l’ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia Féu ampliar l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia És autor d’una crònica sobre els…