Resultats de la cerca

Format al Real Canoe NC, també jugà amb el Club Natació Helios de Saragossa i el Club Natació Montjuïc Amb la selecció espanyola disputà els Campionats d’Europa 1977, 1981 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Inicià la seva carrera d’entrenador al CN Montjuïc, on gua-nyà tres Lligues consecutives 1984, 1985, 1986 Posteriorment, dirigí el Club Esportiu Mediterrani, on aconseguí la Copa del Rei 1993, l’Helios i el Canoe Des de la temporada 2007-08 entrena l’equip femení del CE Mediterrani, que fou campió de Lliga 2010

Fill gran de Celedonio Romero i Angelita Gallego, estudià guitarra amb el seu pare A set anys fou convidat a tocar a Ràdio Nacional d’Espanya Es traslladà amb la seva família a Califòrnia i el 1960 fundà amb el seu pare i els seus germans Ángel i Pepe el quartet Los Romeros, amb el qual ha enregistrat moltes obres adaptades per al quartet de guitarres Ha fet també una carrera de solista molt destacada, que inclou enregistraments discogràfics d’obres d’A Vivaldi i J Rodrigo És professor de la University of Southern California i de la San Diego State University L’any 2000 fou…

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, jugà amb el Barcelona B 1998-99 i ingressà al primer equip 2000-02, amb el qual disputà 59 partits Fill de l’exporter del Barça Miguel Reina, formà part de la plantilla de la selecció estatal que guanyà la Copa del Món 2010 i l’Eurocopa 2008, 2012 Jugà una vegada amb la selecció catalana

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cyrk Films Pere Ignasi Fages, Barcelona, Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1979 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, MEsteban FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Albert Danés MUNTATGE Joanna GSaladie MÚSICA Jordi Sabatés SO SIC INTERPRETACIÓ Juan Luis Galiardo Pepe Carvalho, Jean-Pierre Aumont Stuart Pedrell, Sílvia Tortosa vídua de Pedrell, Alejandra Grepi Charo , Albert Vidal, Eulàlia Ramón, Carles Lucena, Muntsa Alcañiz ESTRENA Barcelona en…

Quatre generacions que en l’actualitat tenen el seu màxim exponent en els guitarristes Juan Carmona 1934 i Pepe Carmona 1944, que interpreten amb la seva trajectòria com a acompanyants i com a solistes el jondo i l’avantguarda del nou flamenc

Seguidor al principi del realisme poètic, realitzà films de qualitat, com La Bandera 1935, La belle équipe 1936, Pépé, le Moko 1937 i Carnet de bal 1937, premiat al festival de Venècia Després del 1940, el seu nivell de creació baixà considerablement, malgrat l’èxit de Don Camillo 1952

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, s’inicià en la vela lleugera i després es passà al creuer Patronejant el Hustler 28 i amb Jordi Blanch, Pepe Delgado i Jan Salses com a tripulants, assolí un subcampionat d’Espanya de creuer de la Mediterrània en classe IV 1969 Guanyà el mateix campionat 1970, 1971 amb Frank Keerl i Rafel Jiménez, fundador del Club Vela Calella l’any 1947

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…

Obtingué el premi d’interpretació als festivals de Venècia del 1951 i el 1954 per La nuit est mon royaume i Touchez pas au grisbi 1953, respectivament Més films seus són Pépé-le-Moko 1936, La grande illusion 1936-37, Quai des brumes 1938, La bête humaine 1938, La traversée de Paris 1956, Les misérables 1957, Le tonnerre de Dieu 1965, L’affaire Dominici 1973, Verdict 1974 Prototip de l’home dur, però humà, fou el millor intèrpret de l’inspector Maigret

Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any