Resultats de la cerca

Cursà estudis a Ginebra, viatjà per la península Ibèrica i, a Madrid 1919, se sentí atret per l’ultraisme, que dugué a Buenos Aires 1921 Amic de la controvèrsia, fundà, amb Macedonio Fernández, Proa 1922, revista oberta a tota ideologia, i collaborà a Martín Fierro , Nosotros , Valoraciones i especialment a Sur i al suplement del diari La Prensa Havent signat un manifest contra la dictadura de Perón 1946, aquest, com a resposta, el nomenà inspector d’aviram als mercats de Buenos Aires, càrrec que ell dimití D’aquesta època són notables les antologies fetes en collaboració amb…

El 1998 es llicencià en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i el 2002 en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona Aquell mateix any fou ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Edipo XXI i Mariana Pineda , amb la ballarina Sara Baras En la seva producció dramatúrgica destaquen obres com Carrer Hospital amb Sant Jeroni guanyadora del premi Recull 2000 o Obra vista estrenada a la Sala Beckett el 2005 amb direcció del mateix autor, a més de les traduccions de les obres teatrals Lluny i Una còpia de Caryl Churchill, o Eva Perón de Copi,…

Principal organització política argentina des de la segona meitat del segle XX, ha vehiculat, tant des del poder com des de l’oposició, el moviment polític del peronisme

L’any 1940 ingressà a l’Escola Massana, on es graduà en l’especialitat d’esmalts, i treballà a la manufactura de l’escola, que dirigia Miquel Soldevila A partir del 1947 fou professor de les assignatures d’estilització i composició, i més tard 1971, de les de forma, color i tècnica de l’esmalt També formà part del tribunal de les proves oficials de revàlida  Com a esmaltador, amb una tècnica molt acurada i perfecta, realitzà nombroses obres, entre les quals destaquen un calze per al cardenal Tedeschini i la corona de la Mare de Déu de Núria, i també d’altres per als reis de Jordània, Eva…

Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A…

Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57 Aquests anys…

Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou…

Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental  La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica  Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels…

Ocupà la posició de porter A disset anys ja jugà com a professional al Club Esportiu Europa 1941 Amb motiu del servei militar, jugà primer alguns partits amb el San Fernando 1942-44 i seguidament fou cedit al Mallorca 1944-46, a segona divisió El 1946 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que la temporada 1946-47 el cedí al Valladolid, a tercera divisió Reincorporat al FC Barcelona el 1948, l’any següent esdevingué porter titular per lesió greu de Juan Zambudio Velasco i ja no canvià de club fins que es retirà com a jugador 1961 Arran de la seva retirada, el 6 de març de 1962, fou objecte d’un…