Resultats de la cerca

El dia 22 de juliol de l’any 1626, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Morillo Barcelona segle XVII, ardiaca i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Alexandre Corts i de Soler, donzell de Perpinyà diputat reial Josep Corrià, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Joan Pere de Reard i Ferret, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joaquim Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Manyalic, burgès de Besalú Poques dades esvaeixen la foscor que envolta les biografies dels consistorials d’aquesta etapa Francisco Morales…

“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la primícia en els masos de Buscales, Calopa…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…

L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la rectoria La porta actual de l’església, d’estil barroc i…

Situació Una vista de les ruïnes del castell de Centelles, molt modificades, però que encara conserven uns importants panys de mur d’època original M Anglada El castell de Centelles es troba dalt d’un cim afuat de 855 m d’alt, que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s’aixeca uns 200 m de la seva base El turó és visible des de la carretera de Molins de Rei a Vic des del tram de Sant Feliu de Codines a Centelles Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,1 —y 24,7 31 tdg 341247 El trencall que va…

A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic clergat regular o monestirs Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV NUCLIS TITULARS All Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar Alp Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana, es vengué de nou, al rei…

Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…

La primera cèllula sintètica Imatge de la primera cèllula sintètica Mycoplasma mycoides obtinguda a través d’un microscopi electrònic de rastreig © National Center for Microscopy and Imaging Research University of California, San Diego / Tom Deerinck and Mark Ellisman Craig Venter va publicar al maig, en la revista Nature , que ha aconseguit fabricar al laboratori l’ADN complet del bacteri My-coplasma mycoides i introduir-lo en una altra cèqula recipient d’una altra espècie anomenada Mycoplasma capricolum Tot i que sembla que és un gran pas per a la genòmica, la comunitat científica ha rebut…

Situació i presentació És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya 874 m al punt més alt i al centre i S per la serra de la Plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut 963 m, al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l’Anoia, amb altituds de 900 m La part de la dreta del riu és…

Torre del castell de Tona, a la Plana de Vic ECSA - F Vallès Quan el 720 els musulmans van franquejar els Pirineus i van ocupar la Septimània o Gàllia gòtica, van entrar en contacte i en confrontació amb els francs, poble germànic que iniciava llavors un procés de restauració política encapçalada pels pipínides, majordoms de palau d’Austràsia, que van assolir la dignitat reial el 754 i van ser després coneguts amb el nom de carolingis Després que Carles Martell, encara majordom de palau, aturés els musulmans a la batalla de Poitiers 732, el seu fill Pipí el Breu, ja rei dels francs, els va…