Situació
Una vista de les ruïnes del castell de Centelles, molt modificades, però que encara conserven uns importants panys de mur d’època original.
M. Anglada
El castell de Centelles es troba dalt d’un cim afuat de 855 m d’alt, que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s’aixeca uns 200 m de la seva base. El turó és visible des de la carretera de Molins de Rei a Vic des del tram de Sant Feliu de Codines a Centelles. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781: x 34,1 —y 24,7 (31 tdg 341247).
El trencall que va a la parròquia de Sant Martí es troba a 3,5 km de Centelles, a mà dreta, en direcció a Sant Feliu de Codines. A partir de la parròquia s’hi puja a peu per un corriol, que en uns 25 minuts arriba al cim del castell.
També hi ha un altre camí que parteix de la Rovira dels Cerdans, que es troba passada la urbanització de Puigsagordí. (MAB)
Història
El terme antic del castell de Centelles englobava els actuals municipis de Centelles, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i la part corresponent a l’antiga parròquia de Sant Fruitós de Balenyà del municipi dels Hostalets de Balenyà, que comprenia la meitat de l’actual municipi de Collsuspina.
El castell de Centelles era anomenat primerament castell de Sant Esteve. La primera notícia del castell apareix l’any 898, quan el bisbe Gotmar de Vic acudí a consagrar l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda; entre les esglésies que uní a la consagrada, figurava l’església del castell de Sant Esteve, i el vilar de Centelles (Sentelias) entre altres.
El domini eminent del terme del castell devia correspondre als comtes de Barcelona, però no coneixem cap acte de domini sobre aquest castell exercit per la casa comtal barcelonina fins a l’època del rei Pere el Cerimoniós, a qui els anys 1359-1360 els Centelles feren vassallatge per aquest castell. Aquesta família de feudataris no és documentada fins el 1041, quan apareix un Guadall I comprant unes terres a la parròquia de Santa Coloma, al lloc anomenat Banyeres; l’any 1062 un Guadall II o Guadall Gilabert figura com a senyor del terme de Centelles, i a partir d’aquest personatge la família Centelles és ben coneguda. La família prengué el cognom de Centelles d’una vila rural situada sota el castell, on ara es troba la parròquia de Sant Martí de Centelles.
A partir del 1204 el castell de Sant Esteve començà a ésser anomenat de Centelles i després de coexistir durant un temps tots dos noms, a partir de l’any 1247 desapareix el nom antic de Sant Esteve i queda només el de Centelles.
Arbre genealògic de la família Centelles.
Armand de Fluvià i Escorsa
La família Centelles residia en un casal o casa forta situat a Sant Martí de Centelles que el 1116 Gilabert Guadall o Gilabert II de Centelles posà sota la protecció del monestir de Santa Maria de l’Estany i del seu abat Bernat. Amb tot els Centelles no apareixen com a senyors del castell de Sant Esteve fins el 1242, quan Bernat II de Centelles feu un conveni amb Pere de Santa Eugènia sobre el castell de Sant Esteve, que, tal com constava en el conveni que havia fet amb Guillem Amat, Pere de Santa Eugènia es compromet a respectar. Fins ara no s’ha pogut identificar aquest Guillem Amat, que hem de creure que seria un feudatari dels Centelles i no un superior, ja que Guillem Amat i els seus hipotètics descendents desapareixen del castell de Sant Esteve o de Centelles, mentre que la família Centelles seguí en el domini del castell sense reconèixer cap domini superior que no fos el comtal. A partir d’aquest moment, la branca principal de la família Centelles exercí el domini jurisdiccional en el castell de Centelles sense cap contratemps. Les notícies que tenim corresponen a vicissituds de la família i a traspassos del domini d’una generació a la següent i a les contínues ampliacions del patrimoni per enllaços matrimonials i la seva actuació com a agents de la casa dels Montcada. Quan els Montcada es traslladaren fora de Catalunya, els Centelles foren els procuradors dels seus béns catalans. La família Centelles participà activament en el servei de les armes en les empreses dels reis catalans, fins al punt que Gilabert de Centelles arribà a ésser majordom del rei Pere el Cerimoniós. L’únic canvi remarcable és el fet que al principi del segle XV els senyors de Centelles deixaren d’habitar en el castell i traslladaren la seva residència a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que passà a anomenar-se de Centelles. La família seguí amb el títol de senyors o barons de Centelles i l’any 1599 el rei d’Espanya Felip III creà el comtat de Centelles per a la família, que el 1720 s’uní amb els Pignatelli.
Els castlans
Una primera família castlana coneguda és la que apareix en una escriptura de l’any 1183, segons la qual Guillem de Sant Esteve i la seva muller Ermessenda i llur fill hereu, Bertran de Castell, juntament amb Pere Gros i la seva muller, donaren al monestir de l’Estany la part del delme que percebien a la parròquia de Santa Coloma de Vinyoles, avui Centelles. Signà el document un tal Berenguer de Sant Esteve, segurament germà de Guillem; també signaren el document els senyors de Centelles, Bernat de Centelles i els seus fills Gilabert i Berenguer i diversos personatges vinculats als Centelles, com Berenguer de Santa Eugènia, que més tard figuren com a castlans majors del castell, títol que potser ja detentaven aquesta època.
Aquesta família s’entroncà amb la família Vilanova de Seva pel casament que l’any 1231 tingué lloc entre Guilleuma de Castelló amb Ramon de Vilanova. Aquesta dama en el seu testament de l’any 1265 deixà el castell de Centelles al seu fill Marc; així els Vilanova, que per aquest temps es traslladaren a la domus d’Esparreguera, varen ser els castlans menors perpetus del castell.
Els castlans majors foren els Santa Eugènia, els quals estaven vinculats a la família Centelles, almenys des del 1183. Documentalment sabem que foren els castlans majors des de l’any 1242, quan Bernat de Centelles feu un conveni amb Pere de Santa Eugènia sobre el castell de Centelles. A partir d’aquest conveni els Santa Eugènia esdevenen, si no ho eren abans, castlans majors del castell de Centelles, encara que aquesta família és coneguda des del 1144 amb un Pere de Santa Eugènia, i eren originaris de Santa Eugènia de Berga.
D’aquesta família la castlania de Centelles passà a la Bell-lloc pel casament que l’any 1242 feu Gaia de Santa Eugènia amb Guillem de Bell-lloc, encara que un germà de Gaia conservés certs drets, però el fill hereu, Ferrer de Bell-lloc, morí l’any 1310 sense descendència i la castlania de Centelles passà a la seva germana Blanca, casada amb Bernat de Peguera; la castlania restà en mans de la família Peguera fins que l’any 1434 Magdalena, vídua de Ramon de Peguera, va vendre a Jaume de Tagamanent la castlania major de Centelles i la domus de Vinyoles per sis mil sous. Després de la família Tagamanent passà als seus continuadors els Montbui.
Les notícies documentals sobre l’edifici del castell se centren en el període bèl·lic de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II (1462-1472). El castell fou ocupat, l’any 1464, pels partidaris del rei en el tercer intent de conquerir-lo i tot seguit hom intentà de recuperar-lo i amb una bombarda fou enderrocada una part del castell sobirà. La inexpugnabilitat del castell feu que s’hagués de rendir mitjançant un llarg setge. La capitulació es produí l’abril de l’any següent, el 1465. Aleshores el Conestable de Portugal disposà la reparació del castell dels danys soferts i l’ampliació de les fortificacions.
Els treballs foren dirigits pel capità Didac de Villarreal, i portats a terme pel mestre de cases Jaume Cantal i el pedraire Joan de Montmany, que s’encarregà d’esmicolar una Grossa penya per fer més ampli el recinte inferior. Aquestes obres de reparació i ampliació tenien com a objecte transformar el castell en residència del Conestable; fins hom canvià el nom tradicional pel de Castell-real. Així durant els anys 1465 i 1466 es realitzaren diversos treballs a càrrec d’alguns artistes que treballaven també al palau de Barcelona. Consta que s’obriren noves finestres, es posaren vidrieres, es pintaren els sostres, i en especial es preparà una cambra per al rei. La decoració anà a càrrec del pintor Alfons de Còrdova i de l’escultor Joan Claperós. El mestre de cases Jaume Cantal i Jaume Vallès (potser es tracta del mateix) s’encarregaren de restaurar “lo lambo do castello defora porta”. Aquestes obres semblen correspondre a una bona part de les edificacions de la banda de tramuntana de l’entrada del castell i la part de migdia o Casa del Moro, que més endavant completà Bonfill de Júdice, el qual exercí el domini del castell entre els anys 1469 i 1472; encara resta el seu escut, amb una creu d’aresta, en les construccions de migdia del castell, conegudes com la Casa del Moro. Les obres encara foren completades pels Centelles un cop acabada la guerra i possessionats novament del castell, però aquests ja no li donaren el luxe que hi havia hagut intenció de donar-li.
El castell començà la seva decadència durant la Guerra de Successió. Cent anys més tard, les tropes del general Saint-Cyr al principi del 1809 varen volar una part del castell i, durant les guerres carlines del segle passat, un escamot que guardava el castell s’entretenia a fer volar amb pólvora les parets que els semblaven massa atrevides. Els Centelles mateix al final del segle passat traslladaren diverses peces de l’edifici a altres casals de la família fins a restar el castell abandonat i espoliat. (APF-ABC)
Castell
Planta del conjunt del castell, on s’aprecien perfectament els dos recintes: el sobirà, encinglerat; i el jussà, on hi havia la capella.
J.M. Pericas, cedida per A. Pladevall
Les importants restes del castell de Centelles responen, en la seva major part, a construccions d’època gòtica, les quals dibuixen una planta irregular, bàsicament triangular, adaptada a la topografia de la roca on s’assenten, amb un reducte sobirà encinglerat en una roca situada gairebé al centre geomètric del conjunt.
Sense una exploració arqueològica no podem precisar la cronologia absoluta o relativa de les restes i només podem intuir que les parts més antigues conservades corresponen al recinte sobirà, on els murs, construïts amb petits carreuons, simplement escairats i totalment adaptats a la topografia dibuixen algunes estances de planta rectangular, la funció de les quals i cronologia no podem precisar exactament. (JAA)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: El castell de Centelles, Vic 1958.
- A.P. - P.C. i M.B.: Castell de Centelles, Els castells catalans, vol. IV, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1973, pàgs. 912-935.
- Antoni Pladevall: Sant Martí de Centelles, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 1 (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàg. 82. (DAG)