Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
Francesc Badenes i Dalmau
Literatura catalana
Poeta.
Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a “Las Provincias”, “El Correo” i “El Pueblo de Valencia”, escriví diverses peces…
Tobias Michael
Música
Compositor alemany.
Fou alumne del seu pare, també compositor, i d’Andreas Petermann Entre el 1613 i el 1618 estudià teologia i filosofia a la Universitat de Wittenberg El 1619 fou nomenat mestre de capella a Sondershausen El 1631 succeí a JH Schein com a cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Mantingué relacions excellents amb els seus collegues, entre els quals es trobava S Scheidt, i compongué algunes obres dedicades a personatges rellevants de la vida social i cultural de Leipzig Les seves obres més importants es troben en els dos volums de Musicalische Seelenlust 1634-37, compostos seguint models…
Giovanni Benedetto Platti
Música
Compositor italià.
El 1722 s’establí a Würzburg, en la cort episcopal de la qual serví fins el 1761 La seva versatilitat es posà de manifest en l’ampli ventall d’activitats que dugué a terme Fou professor de cant, compositor i virtuós de cambra d’oboè, violí, violoncel, clavicèmbal i flauta Platti pertany a la generació d’autors preclàssics que compongueren en el darrer estil barroc, al mateix temps que usaven elements de l’estil galant Escriví una òpera, un oratori i diverses misses La seva producció instrumental consta de 120 obres entre sonates per a clavicèmbal, sonates per a violí i concerts Els trets…
cos místic
Cristianisme
Imatge que expressa, en teologia, la interrelació vital entre Crist i l’Església.
Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist efectuada significativament en l’eucaristia i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I…
Antoni Ferrer i Codina
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Dirigí els setmanaris “Barcelona Alegre” i “La Tomasa” Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres…
Wilhelm Hieronymus Pachelbel
Música
Compositor i organista alemany.
Era el fill gran de Johann Pachelbel, de qui rebé les primeres lliçons de composició i d’interpretació al teclat Començà la seva carrera organística a Fürth Més tard tornà a Erfurt i el 1706 es traslladà a Nuremberg, on ocupà la plaça d’organista a la Jakobikirche El 1717 fou nomenat organista a la Sebalduskirche de Nuremberg, càrrec que exercí fins a la seva mort Es conserven poques obres de la seva producció musical i totes elles són exclusivament per a instruments de tecla Les seves variacions sobre el coral O Lamm Gottes unschuldig 'O anyell innocent de Déu' reflecteixen la influència…
Michel de La Barre
Música
Compositor i flautista francès.
La primera notícia documental que es té de La Barre fa referència a un viatge realitzat a Espanya en qualitat de flautista per a un noble Fou membre de l’Académie Royale de Musique, segons consta a la portada de Le triomphe des arts 1700, la seva primera opéra-ballet El 1704 ocupà el lloc del flautista Antoine Piesche a la formació Gaites i Oboès de Poitou i l’any següent fou nomenat músic de la cambra reial Segons C Parfaict, La Barre era considerat el millor flautista del seu temps i fou particularment lloat per les seves expressives interpretacions Escriví diverses suites per a dues…
Joan Brull i Vinyoles

Joan Brull i Vinyoles
© Fototeca.cat / D. Campos
Pintura
Pintor.
Alumne de l’Escola de Llotja, presenta en la seva obra pictòrica un reflex fidel dels estils que se succeïren a l’últim terç del s XIX després d’una primera etapa de pintura de temes històrics, amb quadres com La tonsura del rei Wamba , en tingué una altra de temàtica purament realista, sota la influència del seu mestre, Simó Gómez Després del treball però el seu sentimentalisme, perceptible ja en aquestes fases de formació, prengué cos plenament gràcies al Modernisme, moviment en el qual s’integrà definitivament, amb Raphael Collin com a guia espiritual, i que abasta la seva…
vescomtat de Vallespir
Història
Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló.
Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles Rosselló i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló Fou casat amb una Quíxol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 feu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren aleshores…
Trobes de mossèn Jaume Febrer
Literatura catalana
Llarg poema heràldic apòcrif, que descriu els escuts d’armes dels cavallers de la conquesta de València, pretesament escrit al segle XIII.
Per raons lingüístiques i mètriques, entre d’altres, és fàcilment perceptible que es tracta d’una falsificació feta molt posteriorment Ja fou denunciada com a tal al segle XVIII, quan aparegué, per bé que fou considerada autèntica pels erudits valencians d’aleshores i encara per posteriors Se’n feren diverses edicions entre el 1791 i el 1848 No en tenim cap notícia anterior a la de Vicent Ximeno Escritores del Reino de Valencia , quan afirma que Onofre Esquerdo les traduí en prosa castellana al final del XVII i en feu una còpia La falsificació ha estat atribuïda a Esquerdo, tot…