Resultats de la cerca

Les balladores van amb vestit negre i mantellina blanca, i els balladors, amb gambeto i barret de copa Constituïa una cerimònia de traspàs d’atributs, simbolitzats pel ram i el ciri, quan eren fets canvis de càrrec d’administrador d’altar El moviment d’entrar i sortir oposadament els balladors i les balladores origina la figura d’estrella de 12 raigs igual que a la primera part de la dansa de Castellterçol En consta l’existència des del segle XVIII Era propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, i ha perdurat, sobretot, a Castellterçol

Practicada a Grècia, a Roma fins al segle IV i entre els pobles nòmades des de temps molt antic, ha perdurat a l’Índia Prohibida per diverses confessions, l’Església catòlica l’admeté el 1963 i inclogué l’autorització en la revisió del codi de dret canònic del 1983 Hom en recomana l’ús tant per raons higièniques com pel creixement dels cementiris a les grans ciutats, i n’ha augmentat la pràctica L’any 2016 el Vaticà prohibí escampar les cendres o conservar-les fora d’un recinte sagrat per tal d’evitar pràctiques panteistes, paganes o supersticioses

Aquesta ermita era, al principi, una església amb comunitat de monges serventes o donades, que més tard passà a dependre del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins Aquest convent ja existia al segle XIII L’any 1421, en una visita pastoral, el comissari del bisbe Andreu Bertran feia consignar que l’església es trobava en estat de completa ruïna i que necessitava una reparació L’any 1529, en una nova visita, hom féu consignar que l’edifici havia estat construït de nou i que el seu altar era consagrat Aquest edifici construït al segle XVI és el que ha perdurat fins als…

Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana, d’Urgell,…

El primer país a celebrar-ne fou Anglaterra el Three Choirs Festival, fundat el 1715, ha perdurat fins avui Els festivals Händel de Londres 1784-87 i 1791 foren els primers dedicats a un compositor Al s XIX s’estengueren per Europa el 1883 hom fundà els de Bayreuth, dedicats a Wagner L’increment del turisme, sobretot des del 1945, ha fet que moltes ciutats n'organitzessin, com a Munic, Salzburg, Florència, Ais de Provença fundat el 1948, Edimburg, Glyndebourne, Granada, etc Als Països Catalans destaquen els festivals de Torroella de Montgrí 1980, de Música Contemporània d’Alacant…

Es conserven nombroses colleccions de sermons dels grans pares de l’Església, tals com Orígenes, Joan Crisòstom, Cromaci d’Aquileia, Agustí, Lleó el Gran, Pere Crisòleg i Gregori el Gran, entre d’altres, formades per ells mateixos o pels seus deixebles Cesari d’Arle 470-543, per facilitar la predicació en les parròquies rurals, i utilitzant texts propis i d’altri, creà sermonaris on les peces eren posades segons l’ordre de les festes de l’any litúrgic, gènere que gaudí d’una gran popularitat durant tota l’edat mitjana i ha perdurat fins a l’actualitat A partir dels antics…

Els gremis d’esparters eren molt importants al País Valencià El gremi de València —amb primeres ordinacions datades del 1373— era unit amb el d’espardenyers espardenyer el 1863 es transformà en Societat Industrial i Filantròpica Tenien fama els esparters d’Alacant corders d’espart, Crevillent, Asp i Bétera A Barcelona els esparters eren representats al Consell de Cent des del s XV formaven la confraria de Sant Bernardí de Siena, una corporació forta i activa amb mestres rics, que fruí de cohesió interna fins el 1831 conservà la pràctica gremial del repartiment de la primera matèria es regia…

Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball…

Els expedicionaris de Magalhães 1521 hi observaren molts instruments musicals autòctons, especialment del tipus de la flauta i de percussió, bé que també n'hi havia de corda La música es basava en escales tetratòniques o hexatòniques, i era més rítmica que melòdica L’activitat musical principal eren les danses rituals, religioses o bé civils, com la kalinga dansa nupcial Moltes han perdurat fins avui sense gaires modificacions les illes del nord, però, han rebut més influència occidental a Mindanao hi ha més influx de la Xina i d’Indonèsia La colonització castellana hi afavorí la…

Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat…