Resultats de la cerca

Fou cofundador i dirigent del moviment rexista des del 1935 i collaborà amb els alemanys des del 1940, quan ja havia perdut el seu prestigi polític Organitzà la Legió Valona, que combaté contra l’URSS i perseguí els resistents Condemnat a mort en rebellia el 1945, es refugià a Espanya, on obtingué la nacionalitat espanyola i on es mantingué vinculat a cercles neonazis i ultradretans

Rebé diverses missions dels papes Eugeni IV i Nicolau V Reprimí l’heretgia hussita a Alemanya, Bohèmia i Hongria Intervingué en el concili de Ferrara-Florència i perseguí durament els jueus de l’Europa central Predicà la croada contra els turcs i aconseguí l’alliberament de Belgrad 1456 Escriví De papae et concilii sive Ecclesiae autoritate 1580 Fou canonitzat el 1690 La seva festa se celebra el 25 d’octubre

L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat

Fill o nebot de Tarquini Prisc, aconseguí el regne en morir Servi Tulli Perseguí els senadors, oprimí el poble i afermà l’hegemonia de Roma damunt els altres pobles del Laci Embellí la ciutat, però, a causa d’una ofensa feta pel seu fill Sext a Lucrècia, muller de Tarquini Collatí, hagué d’abandonar l’urbs i no hi tornà mai més, malgrat les diverses temptatives que efectuà amb els de Tarquínia, amb Porsenna, etc per tornar-hi

Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease

Militant nacionalista, fou empresonat entre el 1897 i el 1904 i s’exilià als EUA President de Corea a l’exili, des del 1919, i màxim representant dels grups prooccidentals, el 1948 fou elegit president de Corea Malgrat la guerra de Corea 1950-53, fou reelegit el 1952, el 1956 i el 1960 Instaurà un règim dictatorial i perseguí l’oposició, però el 1960 una revolta popular i l’enemistat de l’Assemblea l’obligaren a dimitir i s’exilià

Bastard del rei Godigisel, succeí el seu germanastre Gunderic 428 Després de derrotar els sueus a Mèrida, passà a l’Àfrica amb 80000 persones 429, on estengué el seu domini fins a Cartago 439, i ocupà permanentment les Balears, Sardenya, Còrsega i una part de Sicília 445 El 455 saquejà Roma, i des de llavors es considerà ja com un sobirà independent Arià de religió, perseguí durament els catòlics, però vers la fi del seu regnat la persecució fou menys aferrissada

Fill de Pere de Madrigal i d’Íxer Convocà el parlament general 1558-61 que creà la reial audiència de Sardenya 1560 i el càrrec de regent de la tresoreria general d’aquell regne durant el seu llarg mandat fortificà l’illa i féu reconstruir les muralles de Càller, perseguí i castigà el contraban de cereals, i hom establí la primera tipografia permanent a Sardenya Es casà amb Anna d’Oms i, més tard, amb Anna de Cardona i de Requesens, baronessa de Sant Boi

Metge a Londres i a Ghana, esdevingué cap del Nyasaland African National Congress el 1951 Empresonat entre 1959-60, fou nomenat primer ministre de Nyassalàndia nom de Malawi abans de la independència Primer president elegit de la república de Malawi 1966, el 1971 implantà un règim de partit únic i es proclamà president vitalici, perseguí l’oposició i implantà una rígida censura El 1993 l’oposició el forçà a restablir el multipartidisme i fou derrotat per Bakili Muluzi en les eleccions presidencials del 1994

Mulat d’origen esclau, el 1803 s’uní als insurrectes contra els francesos i fou el lloctinent dels principals caps independentistes General 1843 i governador de Port-au-Prince 1846, el senat l’elegí president de la República 1847, amb la intenció que la burgesia mulata el manipulés enfront del proletariat negre Malgrat això, Soulouque perseguí els mulats 1848 i instaurà un règim despòtic inspirat en el napoleònic El 1850 es féu coronar emperador, però el 1858 fou desposseït dels seus càrrecs per un alçament republicà