Resultats de la cerca

Estudià dret a Cervera i ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona Publicà Compendio de la vida de san Francisco de Sales 1764, De vita Augustini Carusi 1765, De vita et scriptis Petri Fontidonii Segoviensis comentarius 1777 i traduí de l’italià al castellà la biografia del bisbe de Palerm Andreu Gasc 1765, i del francès, un tractat piadós 1767

El primer document conegut que fa referència a l’antic castell de Miralles és la primera donació feta pel magnat Tassi al monestir de Sant Pere de Rodes, l’any 926 En el text, perdut, d’una donació feta a aquest monestir pel comte Gausfred l’any 945 anava inclosa la meitat del castell de Miralles Cal tenir en compte que el text menys antic que s’hi refereix, de l’any 1044, precisa que el comte Gausbert 915-931 ja havia donat unes vinyes d’aquest castell Es fa esment el castell de Miralles, amb la seva església de Sant Pere, l’any 974 en la donació feta pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló…

Fou bisbe de Llimós 1317, de Lo Puèi 1318 i de Meaux 1326 Conegut amb els noms de Durandus de Sancto Porciano i de Doctor Resolutissimus , fou un pensador d’esperit lliure i independent, i entrà en conflicte amb el seu orde en apartar-se del tomisme De tendència augustiniana i considerat sovint com a precursor del nominalisme, cal destacar, entre les seves obres, In sententias theologicas Petri Lombardi Libri IV i De visione Dei

Es distingeix dels siderits i dels sideròlits per la poca quantitat de ferro i de níquel que conté meteorit

El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d' In tractatum Petri Alberti de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos commentaria , que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551 Dóna la visió d’un pràctic del seu temps de postguerra s’esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa

La parròquia de Lles, amb el topònim escrit sota la forma Lesse , és citada a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que sembla que en realitat fou redactat a la darreria del segle X Vers mitjan segle XI, el 1041, hom troba un nou esment del lloc de Lles en el testament de l’arxilevita Guillem Bernat, el qual testà abans d’emprendre un viatge a Roma segons s’especifica en el document, llegà a Santa Maria de la Seu la meitat dels alous que posseïa en diverses villes del comtat de Cerdanya, entre les quals la villa de Less Una altra menció de l’…

L’antiga parròquia de Sant Pere, que fou l’església del castell d’Altés, apareix documentada a la segona meitat del segle XI en una carta de donació datada el 1062 per la qual els marmessors de Berenguer cediren a Santa Maria de la Seu una vinya i un molí situats dins el terme de Sancti Petri de Autes , per voluntat expressa del difunt La parròquia d’Altés també és citada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell A la segona dècada del segle XII hi ha notícia per una escriptura del 1118 que Arnau Guitart i la seva esposa Caritat, feren donació a la canònica de Santa Maria…

Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus

Ministre general de l’orde 1257, afrontà els corrents regoristes i espirituals Cardenal i bisbe d’Albano 1273, el 1274 presidí el II Concili de Lió, en el qual s’esforçà per la unió de grecs i llatins D’entre les seves obres, dins una línia platònica, augustiniana i franciscana, cal destacar els Commentarii in IV libros Sententiarum Petri Lombardi 1250-53 i l' Itinerarium mentis in Deum 1259 Canonitzat el 1482 i declarat doctor de l’Església 1857, li és atribuït el sobrenom de Doctor Seràfic  La seva festa se celebra el 15 de juliol

Comprèn aproximadament 1 300 espècies, sobretot dels països temperats de l’hemisferi nord i de l’Amèrica del Sud Saxifragàcies més destacades Bergenia crassifolia hortènsia d'hivern Chrysosplenium sp crisospleni Hydrangea opuloides hortènsia Parnassia palustris fetgera blanca Philadelphus coronarius xeringuilla Ribes sp riber , grosella Ribes alpinum cirerola , riber alpí Ribes petraeum riber petri Ribes rubrum riber vermell Ribes uva-crispa agrassó , riber espinós Saxifraga sp saxífraga , trencapedra Saxifraga paniculata onosma borda , herba de tall Saxifraga catalaunica corona…