El primer document conegut que fa referència a l’antic castell de Miralles és la primera donació feta pel magnat Tassi al monestir de Sant Pere de Rodes, l’any 926. En el text, perdut, d’una donació feta a aquest monestir pel comte Gausfred l’any 945 anava inclosa la meitat del castell de Miralles. Cal tenir en compte que el text menys antic que s’hi refereix, de l’any 1044, precisa que el comte Gausbert (915-931) ja havia donat unes vinyes d’aquest castell. Es fa esment el castell de Miralles, amb la seva església de Sant Pere, l’any 974 en la donació feta pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes: “donamus ad domum sancti Petri monasterium jam superius scriptum ipsum castrum quod dicunt Miralias simul cum ipsa ecclesia Sancti Petri qui ibidem est et cum ipsa mata de jam dicto castro Miralias”. La confirmació d’aquestes propietats apareix en un precepte del papa Benet VI, el mateix any 974, i en un altre del rei Lotari, de l’any 982. El 990 el papa Joan XV esmentava novament aquesta possessió en una epístola. El castell de Miralles havia estat aixecat al cim del turó anomenat Roca Miralles, no solament pel topònim, sinó també per la gran quantitat de pedres soltes, moltes d’elles amb argamassa encastada, que s’hi trobaven. Actualment, després dels nombrosos incendis que hi ha hagut en aquest indret, hi són visibles restes d’edificació. No s’hi pot veure, però, una estructura d’església, l’emplaçament exacte de la qual pot ésser objecte de diverses hipòtesis.