Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
sosa
Mineralogia i petrografia
Química
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i es presenta en eflorescències incolores.
És molt soluble en aigua i insoluble en alcohol, i té un gust picant Es fon a 32,5-34,5°C i perd aigua a partir d’aquesta temperatura Té una duresa d’1,5 i una densitat d’1,42 Hom el troba en dissolució al llac Natron Tanzània i en moltes aigües termals alcalines Troba aplicació com a detergent i, en la indústria tèxtil, com a blanquejant per al lli i el cotó
Mansolí
Parròquia
Antiga parròquia de Santa Maria del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a la vora de la riera d’Osor, al sector N del terme.
És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis
àcid fòrmic
Química
El més simple dels àcids orgànics, descobert el 1749 per A.S.Margraft en la destil·lació aquosa de les formigues roges.
Es presenta en forma de líquid d’olor picant i desagradable, miscible amb aigua i tòxic, i en contacte amb la pell produeix cremades Hom el troba a les ortigues i també a la suor És obtingut a partir de la reacció NaOH+CO →HCOONa, a alta pressió i temperatura És emprat en la indústria tèxtil en els banys de mordent i de tintura, com a desinfectant i germicida i com a coagulant del làtex del cautxú
salmiac
Mineralogia i petrografia
Clorur amònic, NH4Cl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en cristalls petits i de forma allargada que li donen un aspecte tetragonal Té una exfoliació imperfecta en cubs La duresa és molt baixa, d’1 a 2, i el pes específic és d’1,53 És incolor i també de color groc i marró, a causa de l’addició de FeCl 3 Té un gust salí picant i és fàcilment soluble en l’aigua Es troba com un producte de sublimació en els volcans Vesuvi i Etna, i també en els incendis de materials enderrocats i escombraries i de capes de carbó
Joan Martí i Trenchs
Literatura catalana
Farmàcia
Escriptor i publicista.
Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres, i exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu i moral La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891, de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916 i el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent 1896…
,
silvita
silvina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de potassi
, amb el 52,5% de potassi i el 47,6% de clor.
Cristallitza en el sistema cúbic, generalment en cubs, bé que també es presenta en masses o grans grossos És incolora o blanca els colors vermellosos són deguts a inclusions d’hematites El seu gust és picant, més amarg que l’halita La seva densitat és 2 La silvita s’assembla molt a l’halita, amb la qual apareix als estrats de sal produïts per evaporació, però sempre en menor quantitat La localitat més famosa de silvita i d’altres sals de potassi és Stassfurt Alemanya A Catalunya hi ha el jaciment de Súria-Cardona Bages, també molt important Juntament amb la silvita hi ha també…
bifaç

Instruments de sílex bifacials
© Fototeca.cat / J. Gumí
Prehistòria
Instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.
Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà És el tipus de la “destral” o “cop de puny” coup-de-poing —noms que convé de substituir pel de bifaç — típic de l'Abbevillià i de l'Acheulià Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles Clactonià i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític…
xili

Xilis
fcastellanos (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Agronomia
Fruit del xili, semblant al bitxo i intensament picant.
aerosol pebre
Militar
Agent lacrimogen i irritant.
L’ingredient principal és la capsaïcina, un alcaloide lipòfil responsable de la sensació picant present en determinats tipus de pebrot com ara el xili o el bitxo Els seus efectes són bàsicament inflamatoris, amb la irritació de la conjuntiva, intens llagrimeig, amb la consegüent ceguesa parcial i temporal, i amb la irritació de les mucoses, tos incontrolable i dificultat respiratòria, entre d’altres En forma de projectil que allibera l’aerosol en impactar, és emprat sovint en el control d’avalots i disturbis per la seva acció no letal tot i que hom n'ha descrit seqüeles greus, i…
Anònim Enamorat de Ripoll
Literatura
Nom amb el qual és conegut el suposat autor o autors d’una sèrie de poemes amatoris en llatí del final del s XII, avui conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
D’estil àgil i desimbolt, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a la Lorena Escrit en uns fulls en blanc del Liber glossarum et etymologiarum , manuscrit sobre gramàtica del monestir de Ripoll, atès el caràcter concupiscent dels poemes, l’autor els camuflà invertint-ne les lletres dels titulars Fou descobert a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per Lluís Nicolau d’Olwer, el qual el va publicar en la versió original llatina el 1923 Ha estat traduït al català per Ramon…