Resultats de la cerca

El més conegut i més emprat és obtingut per interacció del trietilalumini, CH 3 CH 2 3 Al, amb el tetraclorur de titani, TiCl 4 , en un solvent apolar La polimerització té lloc a la superfície del catalitzador per mecanismes iònics que impliquen la formació simultània d’intermedis del tipus σ i π El trialquilalumini actua com a reductor i agent alquilant, i produeix derivats alquilats del metall de transició en un estat de valència baixa, que s’esdevenen en els llocs actius de la polimerització A més del titani, tenen aplicació com a components de catalitzadors de Ziegler-Natta alguns…

En general, els condicionadors són polímers de llarga cadena lineal parafínica, amb grups funcionals actius El condicionador comercial més conegut és el Krilium

 Aquest polímer orgànic és capaç d’inflar-se en els solvents adequats per proporcionar partícules que posseeixen una xarxa tridimensional formada per cadenes de polímers

Un MED pot estar compost de dues cadenes de polímers i un àtom central que fa de pont i controla el flux d’electrons entre elles

Les arabinogalactanes extretes de certs làrixs polímers molt ramificats, de pes molecular 70 000-90 000, solubles en aigua són utilitzades industrialment com a dispersants i emulsionants

Hom la porta a terme mitjançant l’ús d’una termobalança, i dóna informació sobre processos molt diversos, com ara la deshidratació i l’eliminació d’altres molècules volàtils i en l’estudi de l’estabilitat de diversos polímers sintètics

Es polimeritza molt fàcilment en presència d’oxigen, donant primerament un dímer de fórmula H 2 C = CHCOOCH 2 CH 2 COOH i a continuació polímers solubles en aigua Per copolimerització permet d’introduir grups carboxil en els copolímers, amb totes les propietats que en deriven Les seves reaccions són les generals dels àcids carboxílics i les dels composts vinílics Pot ésser obtingut per oxidació de l’acroleïna o per hidròlisi de l’acrilonitril, però és fabricat industrialment pels mateixos procediments que els seus èsters acrilat , és a dir, a partir de l’acetilè, de la β-…

Educat a Cambridge, fou ajudant de William Bragg a la Royal Institution Fou elegit fellow de la Royal Society i director del Textile Physics Research Laboratory el 1940 Mitjançant raigs X aprofundí l’estudi de les estructures de les proteïnes i dels alts polímers, en particular de les fibres tèxtils

Treballà als departaments de química i bioquímica de la Universitat de Califòrnia El 1987 li fou concedit, juntament amb JMLehn i Charles J Pedersen, el premi Nobel de química pels seus treballs sobre síntesi de macromolècules cícliques d’estructura semblant a les zones actives dels polímers biològics Formulà la regla de Cram

La 2-pirrolidona 4-butanlactama és un sòlid cristallí que es fon a 25°C i bull a 245°C És soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics És emprada com a plastificant i com a dissolvent de polímers, insecticides, alcohols polidroxílics i iode, pel seu elevat punt d’ebullició i baixa toxicitat