Resultats de la cerca

És una modalitat de l' organum , que es basa en intervals de terceres que evolucionen parallelament Apareix a partir del s XIII, i té similituds amb el fals bordó continental

És una melodia polifònica, és a dir, reprodueix més d’una nota simultàniament ara bé, cal tenir un telèfon mòbil multimèdia capaç de reproduir els politons Actualment, els politons es poden descarregar en el telèfon mòbil, després de pagament, a través de l’enviament d’un missatge, o a través d’internet i una posterior connexió Bluetooth o cable entre l’ordinador i el telèfon mòbil

Entrà al servei de Lluís XIV de França, a Versalles 1683, i Lluís XV el creà cavaller de Saint-Michel 1722 Fou autor de grans motets de vasta concepció polifònica Te Deum , 1684 De profundis , 1689 Exaltabo te, Domine , 1704, de ballets i d’un gran nombre de peces de concert per a la cort, agrupades amb el títol de Symphonies pour les soupers du roi

Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions

Monestir fundat a Burgos el 1187 per Alfons VIII de Castella i la seva esposa Elionor com a panteó reial i lloc de retir de dones de la noblesa El 1199 s’incorporà a l’orde del Cister sota la jurisdicció de Cîteaux A partir d’aquell moment, Las Huelgas fou centre d’una congregació integrada pels monestirs de Torquemada, Gradefes, Carrizo, Perales, San Andrés de Arroyo, Cañas i Fuencaliente Més tard se li afegiren altres monestirs, i arribà a tenir un total de dotze abadies afiliades Protegit per papes i reis, fou escenari d’algunes coronacions, com ara la d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312 Per…

Molts aspectes de la seva vida i obra resten desconeguts i han estat objecte de controvèrsies i especulacions Escriví diversos tractats sobre cadascuna de les disciplines del quadrivium El referit a la música, Summa de speculatione musice , és un dels tractats anglesos de l’Edat Mitjana més complets i sistemàtics És molt interessant per la seva definició dels gèneres de la música polifònica, per les indicacions sobre la notació modal i per l’acceptació de les terceres i les sisenes com a consonàncies

Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics

Nasqué de la fusió de l’esperit popular de la cançó monòdica amb el llenguatge savi del motet contrapuntístic en imitacions Com el madrigal italià contemporani, és destinada a ésser cantada a cappella El nombre de veus és bastant variable, i el caràcter és molt divers No té estructura pròpia ben determinada Janequin fou, a la primera meitat del s XVI, el principal representant del gènere

Originalment era improvisada La seva utilització pràctica consisteix a alternar o eventualment substituir el cant pla amb el verset elaborat en una versió polifònica per a l’orgue, encara que també es troben casos en els quals la part instrumental és composta sobre temes lliurement inventats La missa per a orgue composta o improvisada ha estat un gènere molt cultivat per organistes italians i francesos F Couperin Messe pour les paroisses i Messe pour les convents Els preludis corals de la tercera part de la Klavierübung de JS Bach pertanyen, però, a la mateixa tradició

Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical…