Resultats de la cerca

Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscillador També poden tenir barres de desplaçament o palanques…

En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’ornaments i…

S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i la protestant i luterana…

Se sap poc de la seva primera joventut, però sembla que exercí d’organista en diverses esglésies de la regió de Cremona Des del 1583 estigué actiu a la capella musical de la família dels Gonzaga a Màntua i a partir del 1596, arran de la mort de Jacques de Wert, exercí el càrrec de mestre de capella de la cort ducal A la seva mort, la plaça fou ocupada per Claudio Monteverdi Tot i que també publicà algunes composicions sacres, destacà com a compositor de madrigals, que foren molt difosos i gaudiren d’una molt bona acollida Entre el 1579 i el 1612 se n’editaren no menys de vuit llibres, de la…

Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa Fou essencialment un compositor de música religiosa La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc Fou molt hàbil en el treball de les dissonàncies o…

La realització d’un baix xifrat fou una de les tasques més habituals durant l’època del baix continu segles XVII i XVIII i un gran nombre d’autors de l’època, com ara JH d’Anglebert, J Blow, CPE Bach, JPh Kirnberger, FW Marpurg o J Mattheson escriviren tractats sobre aquest tema La realització s’efectuava de manera generalment improvisada en instruments polifònics, com ara el clavicèmbal, l’orgue o el llaüt, i donava lloc a una textura de tres veus o, més generalment, de quatre D’altra banda, la realització d’un baix no es limitava a ser un simple acompanyament sinó que sovint…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…

Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als oficis Molt més…

Estudià a la Universitat de Helmstedt i a la de Leipzig Després d’ocupar breument un lloc de cantor a la Paulinerkirche d’aquesta ciutat, el 1582, gràcies al suport de Nicolaus Selnecker, passà al Schulpforta, on romangué durant dotze anys El 1594 esdevingué cantor de la Thomaskirche de Leipzig, lloc en el qual es mantingué fins a la seva mort La seva obra més coneguda fou Melopoeia sive melodiae condende ratio, quam vulgo musicam poeticam vocant Erfurt, 1592, on es defensen unes idees molt properes a les de Gioseffo Zarlino en Le istitutioni harmoniche Aquest es convertí en un dels primers…

El seu copista n’atribuí l’autoria al papa Calixt II, d’on s’originà el nom amb què és conegut Encara que no és un còdex exclusivament musical, una de les parts més rellevants del recull és justament la destinada a transcriure els oficis de l’apòstol sant Jaume en cant pla, amb l’afegitó de certes peces polifòniques per a ser interpolades en els oficis o en la missa També hi figura una collecció de trops i conductus , alguns dels quals polifònics La notació musical utilitzada és la pròpia de la regió francesa de Nevers L’aspecte musical més rellevant del manuscrit són les vint-i-…