Resultats de la cerca
Es mostren 582 resultats
a divinis
Dret canònic
Locució llatina que significa ‘de les coses divines’, emprada en la frase suspensió ‘a divinis’, que indica una pena canònica que priva el clergue culpable, de l’exercici dels actes propis dels ordes rebuts i dels actes propis d’algun privilegi que posseís.
En el cas d’un sacerdot culpable, el priva de dir missa i, en cas de posseir-la, de la facultat de conferir ordes menors Es diferencia de la suspensió ab ordinibus pel fet que aquesta no priva de l’exercici del privilegi el qui el posseeix
postgrau
Educació
Segon nivell de l’ensenyament universitari segons la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Té com a finalitat l’especialització de l’estudiant en la seva formació acadèmica, professional o investigadora, i s’articula en programes integrats pels ensenyaments que condueixen a l’obtenció dels títols de màster o doctor Per accedir als estudis de postgrau, serà necessari posseir el títol de grau o algun altre declarat equivalent
pèntode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de cinc elèctrodes: un ànode, un càtode i tres reixes, anomenades de control, pantalla i supressora
.
El pèntode constitueix una millora de tètrode, perquè en afegir-hi la reixa supressora, hom aconsegueix de suprimir l’emissió secundària de l’ànode per a valors baixos de la tensió anòdica Els pèntodes es caracteritzen pel fet de posseir un valor molt elevat de llur resistència interna r i i de llur factor d’amplificació μ
amplejar
Posseir en un grau major o menor la qualitat d’ample.
cobejança
Desig viu o il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona.
manatí

Manatí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels sirenis
, de la família dels triquèquids, que es caracteritzen pel fet de tenir un cos fusiforme i arrodonit, un cap sense musell i una aleta caudal sense fesa.
Poden arribar a atènyer unes dimensions de 4,5 m, la característica principal de llur esquelet és el fet de posseir sis vèrtebres cervicals El gènere inclou tres espècies Tmanatus , que habita a la costa oriental de l’Amèrica del Nord i Central, Tinunguis , de les costes de la regió de l’Amazones i de l’Orinoco, i Tsenegalensis , de l’oest africà
amficels

amficelsAscaphus truei femella
Dave Huth (CC BY-NC 2.0)
Herpetologia
Ordre d’amfibis anurs de característiques primitives.
Els individus adults conserven un monyó de cua, que els mascles utilitzen per a la còpula, ja que en aquest grup, a diferència dels altres amfibis, la fecundació és interna Es caracteritzen pel fet de posseir vèrtebres amficèliques Comprèn una sola família, la dels liopèlmids o ascàfids Els gèneres més importants són Liopelma , propi de Nova Zelanda, i Ascaphus , d’Amèrica del Nord
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània
Castell de Foradada
Art romànic
La primera referència del lloc de Foradada es troba en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost li feu donació de la quadra de Foradada i de la seva església, quan aquesta estigués construïda D’aquest document es desprèn que la conquesta de l’Indret era molt recent i no s’havia encara bastit l’església El fet que Foradada s’esmenti com a quadra ja indica el seu caràcter fronterer i la seva creació en el curs d’una reconquesta de repoblació més organitzada L’any 1065 la canònica de Sant Miquel de Montmagastre passà a dependre de Sant Pere d’Àger i d’…
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851