Resultats de la cerca
Es mostren 19402 resultats
olla
Olla amb aigua escalfant-se al foc per esterilitzar un biberó
© Fototeca.cat
Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues nanses, que serveix per a cuinar, fer bullir un líquid, etc.
mel
Pot amb mel
Marina Kravchenko / Fotolia.com
Alimentació
Apicultura
Producte natural molt dolç, fluid, pastós o cristal·litzat, transparent si és acabat d’obtenir, elaborat per les abelles (Apis mellifica) a partir del nèctar de les flors i d’altres exsudacions ensucrades de les plantes, sense cap addició.
La transformació, a l’esòfag d’aquests insectes, consisteix fonamentalment en una concentració i una hidròlisi enzimàtica de la sacarosa inversió Ja formada, reglota i és dipositada a les cavitats de la bresca, i després servirà d’aliment a alguns individus adults i a certes larves Els caràcters sensorials de la mel depenen de la planta de la qual majorment procedeix, i pot ésser tòxica i tot, si ho era la planta El color sol ésser blanquinós o verdós Químicament consta de sucre invertit levulosa i glucosa —conté un 60-75% de sucres reductors— i aigua com a màxim un 21% Inclou…
radiació de Hawking
Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…
esquaix
En l’esquaix la pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets
Fotolia
Esquaix
Esport practicat en una pista coberta de planta rectangular tancada per quatre parets, que consisteix a fer rebotre una pilota de goma contra la paret frontal mitjançant una raqueta.
L’objectiu és aconseguir tornar la pilota abans o després que aquesta hagi botat una sola vegada sobre la pista i que el contrincant no la pugui retornar En la paret frontal hi ha marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, que és de fusta, els quadres de servei La pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets, sempre que a la frontal ho faci per damunt de la línia de falta El servei es fa de forma creuada Quan dos jugadors ensopeguen o no es permet al rival d’arribar a la pilota, es produeix una anullació i cal repetir la jugada Hi ha la modalitat…
raquis
Fronda de falguera, on es pot observar el raquis
© Xevi Varela
tija
El tronc d’un arbre és una tija robusta i molt lignificada. La tija de les plantes pot ser modificada de diferents maneres i pot donar lloc a rizomes, bulbs, estolons i tubercles.
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Part de l’eix del corm que duu les fulles.
Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…
el Capolatell
Vista parcial de la serra de Busa on es pot veure l’esperó rocallós anomenat Capolatell, dins el terme de Navés (Solsonés)
© C.I.C -Moià
Cinglera
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt.) a l’extrem NE de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al pla de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’ avenc de Capolatell , de 115 m de profunditat
Santa Margarida
Volcà de Santa Margarida, dintre del qual es pot veure l’església de Santa Margarida de la Cot
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari d’origen romànic situat dins el cràter del volcà de Santa Margarida, dins el municipi de Santa Pau (Garrotxa).
programari de domini públic
Programari que una vegada adquirit, pot ésser modificat, copiat i redistribuït lliurement.
El programari de domini públic es pot aconseguir gratuïtament a través d’internet o bé pagant només els costos de distribució Si bé pot ésser estudiat, modificat i redistribuït en la mesura que el codi font és a l’abast, cal tenir en compte que també es pot comercialitzar sense perdre el seu caràcter de programari lliure Així doncs, no s’ha de confondre amb el programari gratuït Richard Stallman fundà, el 1984, la Free Software Fundation i introduí el concepte de copyleft , que, al contrari que el copyright , garanteix els drets de modificació d’un…
reserves
Mineralogia i petrografia
Quantitat de material que pot ésser extreta i aprofitada d’un jaciment determinat.
Hom parla de reserves explorades en relació amb la part de jaciment preparada per a l’explotació i de la qual hom pot calcular les despeses i el tonatge Si hom ha practicat només el sondeig o la perforació en tres fronts per galeria, hom parla de reserves comprovades altrament són només reserves probables Quan hom només pot deduir-ne l’existència fonamentant-se en consideracions geològiques, hom les anomena reserves possibles