Resultats de la cerca

El revelador sol consistir en una dissolució aquosa d’un agent reductor, d’una substància conservadora, d’un accelerador i d’una substància retardadora L’agent reductor, que sol ésser metol, hidroquinona o amidol, redueix les sals d’argent illuminades convertint-les en argent metàllic i deixa intactes les que no han estat exposades a la llum La substància conservadora, generalment sulfit sòdic o metabisulfit de potassi, impedeix la ràpida oxidació de l’agent reductor L’accelerador, que pot ésser bòrax, carbonat sòdic o potàssic, sosa càustica, etc, permet de reduir completament les sals d’…

Aquesta relació s’estableix per l’ús repetit que el subjecte fa de la droga La drogoaddicció es pot donar tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc com amb d’altres el comerç i la circulació de les quals són illegals haixix, heroïna, cocaïna, etc La drogoaddicció, referida sobretot a drogues illegals d’administració endovenosa, com l’heroïna, començà d’ésser un seriós problema al món occidental a la fi dels anys cinquanta i començament dels seixanta, principalment als EUA Als Països Catalans aquesta habitud no es…

Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un dels reformadors…

Sorgit a Düsseldorf a la meitat de la dècada de 1970, Florian Schneider Öhningen-Kattenhorn, Baden-Württemberg, 7 d’abril de 1947 ‒ Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, 30 d’abril de 2020 i Ralf Hütter Krefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 20 d’agost de 1947 en foren els dos membres fundadors i permanents i els seus principals creadors, fins la marxa de Schneider l’any 2008 La seva revolucionària aposta de prescindir de bateria i treballar exclusivament amb sintetitzadors els dugué a crear un corpus musical que es convertí en referència per a un gran nombre de bandes, com Tangerine…

Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…

Posseí el primer circ el 1870, en associar-se amb l’agent de negocis WC Coup, amb el qual creà el World’s Fair En separar-se de Coup s’associà amb James Anthony Bailey, i així nasqué el famós Barnum and Bailey Circus , que regentà fins que morí Fou també polític pel partit republicà, i un filantrop destacat Escriví Autobiography 1854 El 1907 el circ fou venut als germans Ringling, propietaris també d’un circ, amb el qual es fusionà l’any 1919 i constituí el Ringling Bros and Barnum & Bailey Circus , que fou durant molts anys per les seves dimensions, el seus números i les seves gires…

Estudià al collegi dels jesuïtes de València, i ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763, i fou nomenat director d’estudis de l’Academia de Artillería de Segovia, on ensenyà matemàtiques A l’expulsió dels jesuïtes 1767, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Estudià matemàtiques, filosofia i música El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma Retornà a València 1798-1801, però una nova ordre d’expulsió d’antics jesuïtes l’obligà una altra vegada a exiliar-se a Roma La seva obra principal és Dell’origine della musica, colla storia del suo progresso…

Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava…

Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava a avançar cap a Tours…