Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
govern de Catalunya
Història
Demarcació militar i administrativa que comprenia el Principat de Catalunya (llevat de la Catalunya del Nord).
Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de Catalunya i…
mercader
Història
A l’Antic Règim, membre d’un estament (estament mercader) que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs (inclosos els armadors i patrons de nau), els banquers i canviadors, els corredors d’orella, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.
Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…
elegia
Literatura
Música
Composició poètica basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta ,…
Sant Crist
© Corel Professional Photos
Representació de Jesucrist clavat en creu.
Constitueix la figura central del tema iconogràfic de la crucifixió i és anomenada així quan la imatge té més interès que la creu Les primeres representacions del Crist en creu són del s V porta de Santa Sabina, a Roma capseta de vori del British Museum de Londres Abans, els cristians representaven la creu sola, potser per la por d’ésser objecte de burla cal recordar la representació al Palatí, a Roma, d’un crucificat amb cap d’ase, i la inscripció “Alexàmenos adora el seu déu”, i la prohibició d’imatges del Crist crucificat feta pel concili d’Elvira, el 305 A l’Orient i, per la seva…
jurat
Història
Membre d’alguns consells municipals catalans —com el Consell de Cent, de Barcelona—, anomenat també prohom (denominació que prevalgué en algunes poblacions, com Perpinyà, Tortosa, etc).
O conseller en les localitats en què el nom de jurat designava els magistrats rectors del municipi
governador
Història
Dret català
Funcionari reial delegat del governador general de la corona catalanoaragonesa en un territori determinat o governació.
A partir de mitjan s XIV aquest terme tendí a substituir el de procurador, fins al punt de suplantar-lo del tot A Aragó fou anomenat regent l’ofici de la general governació , i al Principat, als regnes de València i de Mallorca i a Sardenya, portantveus de general governador, governador general o simplement governador Aquest càrrec fou instituït, sembla, a Sardenya el 1323 per l’infant Alfons, i s’anà generalitzant als altres estats de la corona a partir del 1344, que foren creats governadors a les governacions de Saragossa, Serrania, Osca, Barcelona, Lleida, Girona, comtats de Rosselló i…
música bizantina
Música
Repertori musical, profà i religiós, sobre texts grecs, creat a l’imperi Bizantí.
Abans del s X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis tropari Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o estrofes…
Sant Feliu d’Estiula (les Llosses)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Feliu d’Estiula, amb la seva estructura romànica molt modificada F Tur L’església parroquial de Sant Feliu es troba al mig del petit agregat d’Estiula, al fons de la vall d’Estiula, a 989 m d’altitud i dominada al cantó de tramuntana per la serra de Sant Marc, a uns 5 km vers el nord del cap de l’antic terme de Viladonja Mapa 255M781 Situació 31TDG264729 Hom hi pot accedir des de la carretera que va de Campdevànol a Gombrèn A pocs quilòmetres de Campdevànol hom trobarà el trencall a mà esquerra NPP Història El lloc d’“ Estivola ”, on és…
s
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dinovena lletra de l’alfabet català, anomenada essa [pl esses].
La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…