Resultats de la cerca

La seva obra és un clar reflex de les vicissituds del proletariat finlandès i una inequívoca denúncia de llur explotació Entre la seva obra cal esmentar les novelles Tehtaan verjossa ‘A l’ombra de la fàbrica’, 1932 i Ihmisten kevät ‘Homes en primavera’, 1935, on s’adverteixen la vigència de l’individu dins la lluita collectiva i la confiança en la classe treballadora d’aconseguir el seu alliberament

Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc

Un dels dirigents del partit comunista armeni i membre del comitè central del 1921 al 1937 El 1956 fou nomenat director de l’Institut Econòmic de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Entre les seves obres destaquen la Teoria marxista-leninista de la depauperació del proletariat i crítica dels punts de vista antimarxistes sobre el problema 1959 i el Nou estudi de la crisi general del capitalisme 1960

Segons l’anàlisi marxista, les forces i relacions de producció constitueixen la base que determina l’estructura de la societat, corresponentment dividida en classes, i la consciència i ideologia d’aquestes El fet que Marx i el marxisme hagin destacat aquest problema fou preparat per Saint-Simon i els seus seguidors, així com per Proudhon per contra, els sociòlegs anglosaxons tendeixen a diluir les classes socials sota el concepte genèric d'estratificació social, que, tot i que pugui superposar-se al de classe, designa un fenomen completament diferent Les classes socials apareixen amb la…

Participà en la vida acadèmica i intellectual del seu temps des d’una posició crítica envers l’aristocràcia feudal i les aspiracions del proletariat naixent Refusà l’explicació global del procés social, a favor de la investigació empírica i l’estudi dels fets concrets En la seva obra més important, Die Nationalökonomie der Gegenwart und Zukunft ‘L’economia nacional del present i del futur’, 1848, polemitzà amb l’economia política clàssica i amb les aportacions socialistes, que refusà globalment

Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843

Mulat d’origen esclau, el 1803 s’uní als insurrectes contra els francesos i fou el lloctinent dels principals caps independentistes General 1843 i governador de Port-au-Prince 1846, el senat l’elegí president de la República 1847, amb la intenció que la burgesia mulata el manipulés enfront del proletariat negre Malgrat això, Soulouque perseguí els mulats 1848 i instaurà un règim despòtic inspirat en el napoleònic El 1850 es féu coronar emperador, però el 1858 fou desposseït dels seus càrrecs per un alçament republicà

Fill de família benestant i de tradició liberal, participà com a oficial de l’exèrcit espanyol en la campanya del Marroc posterior al desastre d’Annual, fins que fou ferit Intervingué en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat diverses vegades Membre actiu del Bloc Obrer i Camperol, fou candidat del partit per Barcelona i per Tarragona en les eleccions constituents de la República 1931 Impulsà el grup de Teatre del Proletariat 1931 Fou conegut en aquells anys com El Capitán Rojo

Aplicat a la construcció del socialisme a l’URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l’organització revolucionària del proletariat en el partit comunista Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l’URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit De fet, hom seguí anomenant marxisme leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l’URSS després de la mort de Lenin fins a la perestroika 1985

A la recerca d’'una via revolucionària nacional’, defensà la collectivització de la terra en el marc del mir comunitat camperola tradicional i l’acte terrorista individual, subestimant l’acció del proletariat industrial Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917 En triomfar la revolució d’octubre, el PSR s’escindí l’ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l’esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics